Canyelles és coneguda per l’alçària dels edificis, però poc té a veure amb els orígens del barri. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “A la dècada dels anys 20 del segle passat hi va existir una petita barriada, molt humil, de gent de classe treballadora, formada per casetes de planta baixa o de dues plantes com a molt que era conegut com la Guineueta Vella. Es va erigir en uns terrenys als voltants de la desapareguda masia de la Guineueta. L’aigua l’agafaven a través d’un pou o d’una font pública.” Als 60 l'Ajuntament va aprovar el Pla parcial de la Guineueta, que va substituir la barriada de cases de la Guineueta Vella per nous blocs alts. També el traçat de la futura ronda de Dalt va dividir la Guineueta en dues parts. La líder veïnal Mari Àngels Rivas va organitzar els veïns per resistir la pressió municipal que els volia fora. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “L’Ajuntament de Barcelona el que proposava era indemnitzar els veïns amb només 1.000 pessetes i donar-los un habitatge nou a Ciutat Meridiana. Aleshores el veïnat que vivia a la Guineueta Vella s’hi va oposar. El que volien era que si els havien de fer fora de les seves casetes humils, havien d’anar a viure en un dels pisos dels nous blocs d’habitatges.” La construcció del que va ser el darrer polígon d’habitatges de Barcelona va començar l’any 72. La majoria del veïnat es va quedar al nou barri de Canyelles. La lluita es va redirigir per aconseguir equipaments, serveis, transport i una ronda de Dalt soterrada. Ara Canyelles viu la tercera transformació, amb la rehabilitació que canviarà els colors del paisatge.
El paisatge d’edificis alts del barri de Canyelles era molt diferent en el seus orígens. Una munió de cases baixes predominava en el que abans era la Guineueta Vella, un conjunt d’habitatges d’autoconstrucció que s’havia aixecat al primer terç del segle XX als voltants de Can Guineueta.
El Pla parcial de la Guineueta, aprovat l’any 1964, va determinar la substitució de la barriada de cases de la Guineueta Vella per nous blocs de fins a 14 plantes i que seguien l’estètica poligonal de l’època. El veïnat, que vivia en carrers sense urbanitzar, sense aigua corrent ni enllumenat, va decidir oferir resistència a un pla que els feia fora del que havia estat el seu barri. L’alternativa que se’ls proposava era traslladar-se al nou polígon que s’estava construint a Ciutat Meridiana amb una indemnització de 1.000 pessetes. Però ni estaven contents amb el canvi de zona ni tampoc amb la indemnització, que no els permetia afrontar el pagament dels pisos nous. Per això, encapçalats per la líder veïnal Mari Àngels Rivas, van iniciar una lluita que van acabar guanyant. Van aconseguir que se’ls oferís la compra de pisos al mateix indret, que ara passava a dir-se Canyelles.
La lluita, però, anava més enllà. També van aturar la construcció del que havia de ser el futur traçat de la ronda de Dalt col·locant-se davant les excavadores, per reclamar que passés deprimida en lloc de convertir-se en una nova Meridiana. I van haver de continuar les mobilitzacions durant anys per aconseguir escoles, un mercat, equipaments cívics, l’arribada dels autobusos i el metro, i, finalment, el cobriment de la ronda de Dalt.
La construcció del que va ser el darrer polígon d’habitatges va modificar completament el paisatge semirural de la zona. Aquesta panoràmica es troba ara enmig d’una nova transformació. La rehabilitació de la carbonatació dels edificis ve acompanyada d’un projecte cromàtic que pintarà amb colors càlids els blocs.
