Can Glòria va ser una finca veïna de Can Cortada, construïda a mitjan segle XVIII per Josep Glòria, un barceloní que la seva família es dedicava a importar cotó d’Amèrica. L’edifici era d'estil neoclàssic i va canviar de propietari diverses vegades. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Després va passar al Baró de Foixà i finalment a Jaumà de Bofarull que és el que el tenia abans de la guerra, quan la guerra va ser expropiat, como moltes de les torres i la van convertir en una espècie d’escola amb horts.” Estava situada en aquest indret d’Horta on actualment passa la ronda de Dalt. Els jardins eren d’estil romàntic i tenien tres nivells. Al superior hi havia un estany i una cascada. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Dintre el que era la contrada, juntament amb els jardins del Laberint i el Palau del Laberint i Can Gallart i uns quants més, doncs tenia uns jardins magnífics que eren molt apreciats i que eren part de la memòria històrica dels hortencs.” A principis dels 80, tot i figurar al catàleg d’edificis artístics de la ciutat, Can Glòria va ser enderrocada per donar pas al Segon Cinturó de Ronda. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “No va hi va haver manera de salvar-la malgrat els esforços del Col·legi d’Arquitectes, perquè estava catalogada i finalment la van enderrocar.” D'aquesta manera Can Glòria va desaparèixer, com també ho van fer les masies properes de Can Sitjar o Cal Notari, de les quals no en queda cap resta.

A la zona d’Horta i la Vall d’Hebron hi havia fa uns anys moltes masies residència que van anar desapareixent amb la urbanització d’aquells indrets. Una d’aquestes residències era Can Glòria, un edifici d’estil neoclàssic que pertanyia a una família de comerciants que importaven cotó d’Amèrica. El conjunt destacava pels seus jardins, d’estil romàntic, que encara recorden molts hortencs.

Josep Glòria i Picó (1723-1782) fill d’una família de comerciants, va construir la casa familiar al nord d’Horta, entre les masies de Can Cortada i Can Notari. La finca era anterior a 1760 però no es va acabar dedificar totalment fins a 1825. Can Glòria tenia uns jardins romàntics davant la façana principal que es distribuïen en tres nivells. Al superior hi havia un estany, una cascada i les torres dels vents i al mig hi havia un jardí d’estil Lluís XV, el banc de la comtessa i l’escala del trobador.

La casa era en un replà, amb plantes i golfes, i per fora estava decorada amb esgrafiats i balustrades de ceràmica. A l’interior tenia una capella, una biblioteca i un saló gran per a convidats. A finals del segle XVIII i després d’alguns litigis pel testament i l’herència de la propietat, el baró de Foixà la va comprar als descendents de Josep Glòria. Posteriorment va passar a mans de la família Jaumà de Bofarull.

Durant la Guerra Civil l’Ajuntament la va adquirir i hi va instal·lar una escola productiva basada en la comercialització dels productes fets pels alumnes. S’hi collien patates i fruita i hi havia moltes vinyes per a l’elaboració de vi.

La finca, tot i estar catalogada, no va sobreviure als anys 80 i es va enderrocar per donar pas al Segon Cinturó de Ronda, una pèrdua de patrimoni que els hortencs encara lamenten avui dia.