Can Glòria va ser una finca veïna de Can Cortada, construïda a mitjan segle XVIII per Josep Glòria, un barceloní que la seva família es dedicava a importar cotó d’Amèrica. L’edifici era d'estil neoclàssic i va canviar de propietari diverses vegades. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Després va passar al Baró de Foixà i finalment a Jaumà de Bofarull que és el que el tenia abans de la guerra, quan la guerra va ser expropiat, como moltes de les torres i la van convertir en una espècie d’escola amb horts.” Estava situada en aquest indret d’Horta on actualment passa la ronda de Dalt. Els jardins eren d’estil romàntic i tenien tres nivells. Al superior hi havia un estany i una cascada. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “Dintre el que era la contrada, juntament amb els jardins del Laberint i el Palau del Laberint i Can Gallart i uns quants més, doncs tenia uns jardins magnífics que eren molt apreciats i que eren part de la memòria històrica dels hortencs.” A principis dels 80, tot i figurar al catàleg d’edificis artístics de la ciutat, Can Glòria va ser enderrocada per donar pas al Segon Cinturó de Ronda. CARME MARTÍN, Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada el Pou “No va hi va haver manera de salvar-la malgrat els esforços del Col·legi d’Arquitectes, perquè estava catalogada i finalment la van enderrocar.” D'aquesta manera Can Glòria va desaparèixer, com també ho van fer les masies properes de Can Sitjar o Cal Notari, de les quals no en queda cap resta.
Josep Glòria i Picó (1723-1782) fill d’una família de comerciants, va construir la casa familiar al nord d’Horta, entre les masies de Can Cortada i Can Notari. La finca era anterior a 1760 però no es va acabar dedificar totalment fins a 1825. Can Glòria tenia uns jardins romàntics davant la façana principal que es distribuïen en tres nivells. Al superior hi havia un estany, una cascada i les torres dels vents i al mig hi havia un jardí d’estil Lluís XV, el banc de la comtessa i l’escala del trobador.
La casa era en un replà, amb plantes i golfes, i per fora estava decorada amb esgrafiats i balustrades de ceràmica. A l’interior tenia una capella, una biblioteca i un saló gran per a convidats. A finals del segle XVIII i després d’alguns litigis pel testament i l’herència de la propietat, el baró de Foixà la va comprar als descendents de Josep Glòria. Posteriorment va passar a mans de la família Jaumà de Bofarull.
Durant la Guerra Civil l’Ajuntament la va adquirir i hi va instal·lar una escola productiva basada en la comercialització dels productes fets pels alumnes. S’hi collien patates i fruita i hi havia moltes vinyes per a l’elaboració de vi.
La finca, tot i estar catalogada, no va sobreviure als anys 80 i es va enderrocar per donar pas al Segon Cinturó de Ronda, una pèrdua de patrimoni que els hortencs encara lamenten avui dia.
