“Així què? Això t'ho traspasses? I ara què? Com anirà això? Aquesta és la pregunta que més li han fet els últims dies al Benjamín Gabarró. És propietari de la bodega Artós i ja ha anunciat que es jubila. Això vol dir que l'última bodega que queda a Sarrià es traspassa. BENJAMÍN GABARRÓ, propietari de la bodega Artós “Fent 47 anys venint cada dia no sé com anirà això. Molta gent em diu que no sabré què fer, que m'avorriré. Però són coses que clar, un dia o altre ho has de deixar, no pots anar amb un bastó per jubilar-te.” El Benjamín va obrir la botiga el 1968, dos mesos abans d'anar a la mili. Té tres fills però cap d’ells vol seguir amb el negoci. Ara, però, no vol deixar al barri orfe de bodega. BENJAMÍN GABARRÓ, propietari de la bodega Artós “Quan vaig obrir aquesta érem 14 o 15 bodegues. Ara no en queda cap més. I clar, jo si la traspasso, la traspasso com a bodega, no perquè posin sabates o vestits o el que sigui.” Des de setembre a juny obre els set dies de la setmana. Aquesta és com la seva segona casa, tot i que viu a 100 metres de la botiga. L'ha condicionada per estar-hi a gust. Fins i tot trobem al seu canari Tito. BENJAMÍN GABARRÓ, propietari de la bodega Artós “Aquí tinc la tele. Aquí tinc la cadena de música, aquí tinc llibres que me'ls porten les clientes.” Fa 35 anys que el Benjamín ven vi amb etiqueta pròpia. Però un dels secrets del negoci està a fer una recomanació personalitzada. JORDI PRADA, client de la bodega Artós “Pots agafar el que vulguis, i sinó t'ho demana, t'ho proporciona de seguida. Amable com pocs.” De moment, no li falten pretendents per quedar-se amb el negoci. Això sí, el Benjamin deixa clar que haurà de ser algú a qui li agradin els vins i que hi entengui una mica.

Benjamín Gabarró va obrir la bodega Artós l’any 1968, dos mesos abans d’anar a la mili. Ara el propietari de l’establiment es jubila i ha decidit penjar a la porta el cartell d'”es traspassa”. Gabarró no vol deixar orfes els seus clients i té molt clar com ha de ser el nou propietari del negoci. “La llei diu que qui entri ha de seguir amb la bodega, com a mínim, un any; però a mi m’agradaria que seguís molts anys més. Ha de ser algú a qui li agradi el vi i entengui una mica de què va això.” Envoltat d’ampolles, etiquetes de preus escrites a mà i barriques de vi tacades pels xorrolls, Gabarró assegura que el model de negoci no ha mort. “La gent es pensa que ja no es ven vi a granel i se’n ven encara i de vermut se’n ven molt. Vi ranci, moscatell, xerès, de porto també en surt prou.”

Quan va engegar el negoci hi havia unes quinze bodegues al barri. Ara només queda aquesta, on Benjamín ha donat servei durant 47 anys i ja és com la seva segona casa. Obre els set dies de la setmana de setembre a juny i un dels secrets de l’èxit és en l’atenció personalitzada. Un altre dels punts forts del negoci és l’especialització. “Els que som tan antics coneixem moltes coses que de vegades no tens, però saps que hi són, i tu les pots aconseguir.”

Després de quasi 50 anys de negoci, Benjamín Gabarró mostra orgullós l’etiqueta personalitzada amb què ven vi i cava propis. “El vi està embotellat a Logronyo i el cava a Gelida. Fa més de 30 anys que venc el meu propi vi; el cava en fa uns 10.” Els clients podran continuar comprant aquestes ampolles, però darrere el taulell no trobaran el Benjamín durant gaire més temps. “Estaré aquí un parell de mesos per ensenyar els qui segueixin amb el negoci, després ja s’ho faran ells“, aclareix.