La construcció de la Seat va canviar radicalment l'aspecte dels barris de la Marina. Va ser la primera indústria que es va inaugurar a la zona i va començar a funcionar només amb un centenar de treballadors. CARLES VALLEJO, president del Memorial Democràtic de Treballadors de Seat “Era un barri proper al mar. La Zona Franca era una zona agrícola i es van anar implantant a poc a poc altres empreses però la primera va ser la Seat, que va ser un canvi quantitatiu i qualitatiu pel barri.” Quan es va començar a fabricar el 600, a finals de la dècada dels 50, la Seat va arribar a tenir 5.500 treballadors, la majoria d'ells immigrants. CARLES VALLEJO, president del Memorial Democràtic de Treballadors de Seat “Moltíssims treballadors van venir de fora per cobrir aquests llocs de treball: Andalusia, Extremadura, Castella, Galícia. Això va crear unes necessitats d'habitatge molt importants perquè Barcelona estava amb una infrapossibilitat d'oferir habitatge.” La necessitat d'habitatge va provocar la construcció de la barriada de la Seat. Reproduïa el model de les colònies fabrils del segle XIX i disposava d'economat, poliesportiu amb piscina, comissaria i església. CARLES VALLEJO, president del Memorial Democràtic de Treballadors de Seat “Els treballadors que venien a viure aquí estaven sota el control de l'empresa. Podien venir inspeccions de l'empresa en qualsevol moment per veure si es complien les condicions d'higiene, si es tenien rellogats, això estava prohibit. No podies tenir ni animals.” Aquesta zona de la Marina de Port també va ser testimoni de les lluites obreres i la seva empremta ha arribat fins als nostres dies. El 18 d'octubre està previst inaugurar un carrer en homenatge a Antonio Ruiz Villalba, un obrer mort per la policia durant l'ocupació de la fàbrica els anys 70.
En plena dictadura franquista, la Seat va inaugurar la planta de la Zona Franca. Va ser la primera fàbrica que s’instal·lava a la zona i va començar fabricant un vehicle de gamma alta conegut com a Seat 1400. En els inicis només tenia un centenar de treballadors, però això va canviar el 1957. Aleshores van començar a fabricar el 600, model que va popularitzar l’ús del vehicle privat i que va fer que la plantilla augmentés fins als 5.500 obrers.
L’arribada massiva de treballadors d’altres comunitats com ara Andalusia, Extremadura i Castella va fer paleses les necessitats d’habitatge que tenia la ciutat. Per solucionar aquestes mancances, la fàbrica va construir el que actualment es coneix com a barriada de la Seat, situada al barri de la Marina de Port.
Reproduïa el model paternalista i autoritari de les colònies fabrils del segle XIX i oferia als obrers serveis com ara economat, un poliesportiu amb piscina, servei mèdic, església i comissaria. Gaudien de millors condicions de vida que en altres barris de Barcelona, però el control en aquests habitatges també era molt estricte. Els habitatges es distribuïen en funció de la categoria de cada treballador i l’empresa podia fer inspeccions per comprovar les condicions d’higiene, el nombre de persones que hi vivien o si hi havia animals al pis.
En èpoques de la dictadura, els aspirants que volien treballar a la Seat havien de demostrar que no tenien antecedents penals i havien de presentar recomanacions del capellà, la Falange o els militars. Això però no va frenar els moviments obrers per millorar les condicions laborals. Un dels més importants va ser el 1971, quan els treballadors van ocupar la fàbrica. El governador civil però va ordenar-ne el desallotjament i la policia va provocar diversos ferits i la mort d’Antonio Ruiz Villalba, un obrer que el proper 18 d’octubre donarà nom a un carrer de la Marina.
