Les vies del tren ocupaven l'actual avinguda Meridiana. A mitjan anys 50 del segle XIX els Ferrocarrils del Nord creuaven aquesta zona de camps i masies. PAU VINYES, historiador "Aquest tram era només de pas del tren. Després hi havien passos a nivell. Aquí per exemple, a Fabra i Puig amb Meridiana hi havia un pas a nivell. Després al cap de vall, al carrer de Pons i Gallarza amb la Riera de Sant Andreu hi havia un altre pas a nivell." Amb el pas del temps es van soterrar les vies i suprimir els passos a nivell. Als anys 60 del segle passat es va iniciar la urbanització de l'avinguda tal com la coneixem avui dia. El tram que discorre per Sant Andreu es va posar en marxa l'any 1967. El nom de Meridiana es deu al recorregut que segueix, ja que, fins a la Sagrera, passa pel meridià Dunkerque. PAU VINYES, historiador "Quan arriba a la Sagrera, fa aquesta corba i continua recte fins a la sortida de Barcelona. Si el projecte de la Meridiana hagués continuat, s'hagués carregat part del nucli antic de Sant Andreu." Per poder creuar amb fluïdesa l'avinguda s’hi van construir ponts per a vianants i passos soterrats. La Meridiana s'havia convertit en una barrera. PAU VINYES, historiador "Lo que és actualment Nou Barris pertanyia a l'antic poble de Sant Andreu i la Meridiana escapça al mig. De fet, el cementiri de Sant Andreu està a l'altra banda de la Meridiana." La majoria dels ponts van anar desapareixent a partir dels 90. I el 1998 es van ampliar les voreres per convertir la Meridiana en un bulevard.

L’avinguda Meridiana és avui en dia una de les principals vies de circulació de la ciutat. Dels set quilòmetres que té aproximadament, uns 4,5 transcorren pel districte de Sant Andreu. La Meridiana, tal com la coneixem ara, va ser projectada per Ildefons Cerdà i inclosa en el projecte del Pla de l’Eixample. Abans, però, les vies dels trens ocupaven aquest espai.

L’avinguda Meridiana com la coneixem avui dia data dels anys 60. Als inicis de la dècada dels 50 del segle XIX, el vial era creuat pels trens de la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, coneguts popularment com els Ferrocarrils del Nord. Hi havia diversos baixadors i passos a nivell.

L’any 1948 el ministre d’Obres va dictar que se suprimissin els passos a nivell. D’aquesta manera s’iniciava el procés d’urbanització de la Meridiana. Es va fer en diferents trams des de l’estiu de 1964. El juny de 1967 es va inaugurar el darrer tram, que connectava amb les carreteres cap a Vic, Puigcerdà, Terrassa i Sabadell.

La reconversió de la Meridiana va suposar la pèrdua d’elements patrimonials de Sant Andreu. La Torre del Baró, tot i estar catalogada, va ser enderrocada; també una filera de cases dels carrers de Bartrina i de l’actual Concepció Arenal i la masia de Can Magarola.

La Meridiana, que deu el seu nom al meridià Dunkerque, va suposar una barrera, ja que era considerada una autopista que dividia la zona urbanitzada. Per això, es van construir diversos ponts o passarel·les per a vianants perquè poguessin travessar. Hi van ser fins a finals dels 90 del segle, passat quan l’Ajuntament va començar a executar el pla d’humanització de l’avinguda. Per exemple, a l’agost de 1993 es va desmantellar el pont que hi havia a l’altura del carrer d’Espronceda.