L'avinguda de la Llum va ser la primera galeria comercial subterrània d'Europa. Era sota el carrer de Pelai, entre la plaça de Catalunya, Balmes i Bergara. Es va inaugurar el juliol de 1940 i, nou anys després, l’Ajuntament la va declarar atracció turística. JORDI SARRÀ, fotògraf "Era un distribuïdor entre el metro, els ferrocarrils catalans, etc. I era realment un lloc de molt de flux de gent. El fet que fos subterrani em va cridar molt l'atenció perquè era com una vida paral·lela a la que hi havia per dalt, per plaça de Catalunya i tot això... amb unes altures que per ser un soterrani eren importants i estaven formades per una sèrie de columnes que recordaven les columnes egípcies." L’any 78 Jordi Sarrà va fotografiar l’arquitectura de l’avinguda, amb els desnivells, les escales, les entrades de llum, també la gent que hi passava, els establiments i els espais d’oci. Hi havia un saló recreatiu amb billars i una taula de ping-pong i, fins i tot, un cinema, que seria el primer de la cadena Balañá. JORDI SARRÀ, fotògraf "El cinema era bastant surrealista perquè, de sobte, et trobaves amb unes petites escalinates que anaven cap al cinema i que a la porta hi havia dos porters vestits a la 'antigua usanza', amb jaqueta vermella, corbata negra o corbatí, i després les pel·lícules." Als anys setanta l’avinguda de la Llum ja havia entrat en una certa decadència, fins que es va tancar a principis dels anys 90, coincidint amb l’arribada dels Jocs Olímpics i la construcció del centre comercial El Triangle.
L’avinguda de la Llum estava al costat del vestíbul dels Ferrocarrils de la Generalitat de la plaça de Catalunya. Constava d’un passadís de 175 metres de llarg i 10 d’ample, i feia prop de 2.000 m².
L’impulsor de la iniciativa va ser Jaume Sabaté i es va inaugurar el 28 de juliol de 1940. De fet, és l’única part que es va executar d’un projecte més ambiciós que havia d’anar de la plaça de Catalunya a la d’Urquinaona, la Ciutat de la Llum. Aquest projecte hauria interconnectat i integrat totes les línies ferroviàries subterrànies. Havia de tenir 14.000 m² i la van dissenyar els enginyers Conde, Folch i Ríos. Es va pressupostar en 200 milions de pessetes i s’havia de fer en 10 anys.
El túnel, però, ja existia. Es va construir com a part de l’estació de plaça de Catalunya dels FGC amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Part de l’avinguda de la Llum encara és visible en un dels establiments d’El Triangle, el Sephora, que hi ha integrat les columnes, ara pintades de blanc i negre. La resta ha quedat fora de la vista, com el cinema Avenida de la Luz o el saló recreatiu.
