Prestatgeries i passadissos plens de diaris, cartells i llibres. En definitiva, un munt de documents originals, que recullen part de la història de la lluita laboral i sindical. Aquest és el patrimoni de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. MANEL AISA, president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular "Creada el 1902 per una sèrie d'obrers catalans que arran d'una vaga de 1902, en la qual és una derrota estrepitosa del moviment obrer, decideixen crear un ateneu per autoeducar-se." Aquesta memòria s'amuntega en precari des de 1984. Per canviar aquesta situació, l'Ajuntament fa quatre anys es va comprometre a buscar-los un altre emplaçament, però hi ha un problema: les dimensions de l'espai que necessita, d'uns 700 a 1.000 metres quadrats. MERCÈ HOMS, regidora de Ciutat Vella "D'espai en aquest districte, municipal, d'aquestes característiques ja m'agradaria tenir-ne d'un, no n'hi ha. Evidentment això no vol dir que durant tot aquest temps els hem ofert altres coses, que no han encaixat." L'Ateneu va perdre a mans de les tropes franquistes, el 1939, la seu del carrer del Carme així com tots els arxius. L'entitat va ressorgir el 1977 i, des de llavors, espera un local propi. CARLOS GARCIA, soci de l'Ateneu Enciclopèdic Popular "El component fonamental és manca de voluntat política perquè encara que l'Ajuntament no tingui un local, sempre hi ha la possibilitat de permutes o de compres. Coneixem casos com el de La Flor de Maig del Poblenou." L'Ateneu ha començat una campanya per instar les administracions a complir el compromís adquirit. Tenen el suport d'una vintena d'entitats de la ciutat així com de representants de la vida social i acadèmica.
L’Ateneu Enciclopèdic Popular el van fundar Francesc Layret i Lluís Companys a començaments del segle XX, quan tots dos estudiaven dret. Van posar la primera pedra del que es va convertir en un punt de referència de la lluita obrera i sindical i va tenir també un paper clar en l’alfabetització dels treballadors. Per aquesta entitat hi han passat noms de reconegut prestigi cultural i ideològic com ara Federico García Lorca, Joan Salvat-Papasseit, Joan Amades o Salvador Seguí. Cent any després, i arran de l’espoli a mans de les tropes franquistes, aquesta entitat no té local propi on poder conservar tot el llegat històric de la Barcelona obrera. Per això els socis actuals han iniciat una campanya en què reclamen un espai on poder mantenir i conservar tot l’arxiu.
