Can Felipa data de 1856, quan Felipe Ferrando va obrir una petita fàbrica tèxtil dedicada al blanqueig de cotó a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada JORDI FOSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “L’edifici era una petita indústria i serà quan la família Vilà adquireix aquesta primera empresa a finals del segle XIX quan realment l’ampliarà. Però el gran creixement el tindrà als anys 50, serà una empresa que agafarà dues hectàrees de terreny.” Aquesta ampliació va arribar amb la creació de Catex l’any 1955, com a resultat de la fusió de diverses empreses de la família Vilà. Són anys de gran creixement, amb la fàbrica dedicada a diverses especialitzacions. Però la crisi dels anys 70 els va passar factura. JORDI FOSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Hi ha una sèrie de vagues perquè es readmeti els treballadors que han estat acomiadats, però finalment com moltes d’altres, va acabar tancant. Durant molts anys Can Felipa va estar abandonada. La primera intenció dels Vilà va ser construir pisos a tot el solar, però l'associació de veïns va pressionar per aconseguir que una part fos pública. Finalment es va arribar a un acord amb l’Ajuntament per utilitzar l’edifici principal com a centre cívic, tot i que no va arribar de manera immediata. JORDI FOSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “Durant molts anys va estar tancat fins i tot es va produir la mort d’una persona que recollia ferralla, i això va precipitar una mica la reconversió d’aquesta fàbrica en centre cívic.” Can Felipa va ser un de les primers edificis que es van recuperar de les antigues fàbriques del Poblenou. JORDI FOSAS, president de l’Arxiu Històric del Poblenou “És una fàbrica de pisos, però té una diferència, és d’estil francès, fins i tot té una mansarda a dalt. No és el típic edifici de totxos que és l’habitual, que vindria de Manchester, i patrimonialment té unes certes diferències respecte als altres. Finalment el Centre Cívic Can Felipa va obrir portes el 4 de maig de 1991.
Can Felipa és el nom popular d’una antiga fàbrica del Poblenou. Les primeres referències es remunten a 1856, quan Felipe Ferrando va obrir una petita fàbrica tèxtil dedicada al blanqueig del cotó a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada. La família Vilà la va comprar el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al tancament.
12 anys més tard, cap a 1894, la fàbrica de Can Felipa treballava amb tres calderes de vapor de 100 CV i dues de 50 CV, que sumaven un total de 400 CV. Amb la mort de Josep Vila, el 1906, la firma va canviar de denominació i va passar a dir-se Viuda e Hijos de José Vila. Uns anys més tard, el 1920, es va constituir Manufacturas Reunidas del Téxtil SA, l’embrió d’un complex entramat empresarial creat per la família Vila.
Ja a meitats del segle XX, el 1955, va néixer la Central de Acabados Téxtiles(Catex) com a resultat de la fusió de tres empreses de la família Vilà, amb un capital de 5.500.000 pessetes. En la seva escriptura de constitució es va establir que tindria com a objecte de producció “la manipulació de tota classe de fibres, la fabricació de filats, retorts i teixits, el desenvolupament de la indústria de blanqueig, tint i estampació i aprest, així com tot el relacionat amb aquestes activitats susdites i auxiliars”.
La forta crisi del sector tèxtil va arrossegar Can Felipa. El final de la dècada dels 60 va suposar l’inici d’un període que havia de desembocar en la desaparició de l’empresa. Al llarg dels anys 70 es van produir diverses ampliacions de capital encaminades a enfortir la companyia, afectada per pèrdues però també per diverses problemàtiques laborals.
El 1970 els treballadors van passar més de set mesos sense fer hores extres com a protesta per aconseguir millores socials i econòmiques. El 1974 Catex va acomiadar sense indemnització 72 obrers en el que va suposar un nou conflicte social. Ja l’any 1981 l’empresa va presentar l’expedient de suspensió de pagaments i va tancar definitivament.
Can Felipa va estar uns quants anys tancada. L’Associació de Veïns del Poblenou va liderar llargues reivindicacions per tal d’aconseguir que una part del recinte fabril es destinés a ús públic. Això fins que el 1984 es va arribar a un acord amb l’Ajuntament, que va passar a ser el propietari de l’edifici principal. En aquest immoble es va fer una piscina, que va entrar en funcionament el 1989, i un centre cívic, inaugurat el 1991.
