Pau i Justícia va ser una de les cooperatives més actives del Poblenou. La van crear l’any 1895 un grup de 18 treballadors del barri, tot i que no es va legalitzar oficialment fins a l’any 1905. MARC DALMAU, cooperativista de La Ciutat Invisible “Va començar com moltes, sent de caràcter individual, que vol dir que al final de l’any l’excedent es reparteix de manera individual als socis a pro rata del consum que hagin fet. I a partir de 1910 quan van creixent més van creant fons socials per ajudar els jubilats, en cas d’atur forçós,en cas de malaltia.” La cooperativa va passar per diferents etapes. Als anys 30, van canviar de seu i van viure un gran moment d’efervescència cultural. MARC DALMAU, cooperativista de La Ciutat Invisible “Va arribar a tenir set seccions culturals diferents. A més, abans de la guerra, a l’any 1935, van posar en funcionament una escola. Hi havia 250 alumnes entre nens i nenes, feien moltes sortides al camp i seguien moltes de les tendències pedagògiques racionalistes de Ferrer i Guàrdia.” Pau i Justícia va ser una de les poques cooperatives que van sobreviure a la Guerra Civil i va viure una època daurada a la dècada dels 60, quan va arribar a tenir 1.250 socis. MARC DALMAU, cooperativista de La Ciutat Invisible “De fet en aquella etapa va rebre el títol, no sé si honorífic o no, per part de Franco de Cooperativa 'ejemplar'. Els socis es van plantejar que també era hora de cooperativitzar l’habitatge. Van comprar uns terrenys al carrer de Bilbao, on ara passa la Diagonal. És un edifici molt gran que encara avui està en peu.” La Cooperativa Pau i Justícia va tancar als anys 80, i l’edifici va estar molt de temps en desús. Les entitats veïnals el van reclamar durant anys, fins que finalment el 2007 va passar a mans municipals. L’any vinent reobrirà convertit en la nova seu de la Sala Beckett.

Barri proletari per excel·lència, el Poblenou ha estat sempre bressol de la cooperació social. Entre 1890 i 1939 va ser un autèntic viver d’experiències d’autoorganització de la classe treballadora. Durant aquell període es van crear fins a una vintena de cooperatives obreres de consum. Pau i Justícia va ser una de les de referència dins el moviment cooperativista.

Pau i Justícia va destacar per la seva longevitat. Fins ben entrada la dècada dels 80 encara estava en funcionament. Va ser una de les cooperatives poblenovines més actives per la diversitat associativa i lúdica que oferia. Va arribar a tenir 1250 socis, set seccions culturals, grups de dones i  biblioteca. La cooperativa va destacar també per la construcció d’alternatives que van sobreviure a la mateixa entitat.  Entre altres iniciatives, l’any 1935 va obrir una escola mixta i anys més tard va ser capaç de posar en marxa un projecte de construcció d’habitatge per a més de 300 famílies del barri, de forma completament autogestionada en uns dels períodes més durs de la historia de Catalunya.