El president Francesc Macià posava l'any 1930 la primera pedra de l'Escola Casas. Començava així la transformació d'una antiga torre de guaita dels Cavallers de Malta, donada per Camila Casas a l'Ajuntament de Barcelona, per proporcionar educació a nenes de sis a 14 anys, filles dels obrers del Clot. JOSEP M. FONT, professor de l'Escola Casas “És una escola de formació domèstica, és a dir que s'ensenyaven aprenentatges bàsics i culturals. Aquí es feia dansa, es feia teatre, s'ensenyava a brodar, a cosir, a planxar, però al mateix temps a llegir, etc. És a dir, l'educació al servei del poble i el poble com a evolució de la societat.” Després de la Guerra Civil, tot i que no hi va haver repressió directa cap als mestres municipals, les escoles catalanistes van haver de renunciar a la llengua. Malgrat això el projecte educatiu de l'Escola Casas no va canviar gaire. JOSEP M. FONT, professor de l'Escola Casas “Feien sortides didàctiques, vida cultural, tenien hort, compartien el pati, feien sortides externes, a la fira de Sant Ponç, la de Santa Llúcia. Hi havia tot un moviment transversal dins del món cultural.” Al llarg dels anys l'escola s'ha ampliat i remodelat en un parell d'ocasions. Tot i això, l'edifici encara manté molts dels elements originals de l'antiga masia. JOSEP M. FONT, professor de l'Escola Casas “Per exemple tenim una cuina gòtica, o al nostre menjador que és un antic pati, tenim una mena de claustre a dos nivells, amb escuts i elements de l'època del comanador Nicolau Cotoner. Tenim un pati que li diem el pati de les moreres que és embrionari del primer edifici.” I també conserven un arrelament profund amb al barri del Clot. JOSEP M. FONT, professor de l'Escola Casas “A l'escola tenim quatre generacions, besàvies, àvies, mares i fills d'aquestes mares que han estat alumnes de l'escola Casas. Això és l'Escola del Clot.”
L’Escola Casas es va aixecar en uns terrenys que havien estat propietat de l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Malta i que la família Casas va cedir a l’Ajuntament de Barcelona, a principis del segle XX, per fer-hi una escola. La Camila Casas va posar com a condició que fos una escola diürna, per a noies de 6 a 14 anys, i que s’apliqués el principi pedagògic d’utilització de la llengua catalana.
L’arribada de la dictadura de Primo de Rivera va impedir que el projecte d’escola tirés endavant. Finalment, i ja durant la República, es va fer oficialment la cessió de l’edifici i dels terrenys, acordant-se que l’escola duria el nom d‘Escoles Cases. L’arquitecte Josep Goday Florensa va adaptar i ampliar l’antic edifici barroc dels Hospitalers. El 12 de novembre de 1930, coincidint amb la Festa Major de Sant Martí, es van inaugurar les obres que finalitzarien dos anys després.
La direcció de l’escola fou encarregada a Maria Gràcia Pont, que havia estat deixeble de Rosa Sensat. Al centre s’hi escolaritzaven nenes de 6 a 14 anys que realitzaven l’ensenyament primari. Aquestes rebien a la vegada ensenyaments domèstics, així com classes de música, danses, plàstica i educació física. I de nit es feien també classes per a noies més grans.
La Guerra Civil i la dictadura van propiciar un important retrocés pedagògic, el qual no es va poder superar durant molts anys tot i que l’escola es va anar adaptant als diferents plans educatius que l’Administració va establir. A partir de l’any 1979, quan s’aconsegueix implantar progressivament l’ensenyament mixt i el català com a primera llengua, es va iniciar un important procés de renovació a l’escola. L’aplicació de la Reforma Educativa de l’any 1991 va suposar que es transformés en un centre de segon cicle d’Educació Infantil i de Primària.
Tot i les adaptacions als nous temps, l’Escola Casas ha mantingut l’esperit del model educatiu amb què es va fundar i continua molt arrelada al territori.
