L'estació de Fabra i Puig es va inaugurar el maig de 1954 i es va convertir en la primera estació de metro a Sant Andreu. A finals de 1962 l'Ajuntament va anunciar l'inici d'obres de les estacions de San Andrés i Torras i Bages, però va modificar el traçat original de la línia. El túnel es va obrir per sota del nucli antic andreuenc i va afectar greument alguns edificis dels carrers del Montsec, Riera de Sant Andreu, Otger i Gran de Sant Andreu. PAU VINYES, historiador "Alguns d'aquests edificis es van enderrocar. Més de 200 persones i famílies es van veure obligades a ser reallotjades en altres edificis i a tot això s'hi ha d'incloure la mort de tres treballadors del metro a causa d'una esllavissada i que, al rescatar-los, ja eren morts." Els veïns afectats es van organitzar i van reclamar compensacions a l'Ajuntament. PAU VINYES, historiador "Des de l'Ajuntament se'ls donava llargues. El consistori deia que la causa de les esquerdes no eren les obres del metro sinó els bombardejos de la Guerra Civil Espanyola." El vestíbul de la parada de Sant Andreu s'hauria d'haver construït sota la plaça del Comerç però, finalment, es va obrir sota la plaça d'Orfila, on va haver un cementiri fins a la primera meitat del s. XVIII. PAU VINYES, historiador "Quan es fan les excavacions i les obres per construir la nova estació es descobreixen les restes òssies de l'antic cementiri i això se silencia completament." A més, les obres van afectar la façana de l'església de Sant Andreu de Palomar que, anys més tard, es va haver d'apuntalar. Les parades de metro de Torras i Bages i San Andrés es van inaugurar el 13 de març de 1968. Durant la dècada dels 80, però, el nom de la parada central andreuenca es va catalanitzar i va passar a dir-se Sant Andreu.
El metro havia d’unir la Sagrera amb Sant Andreu per un túnel sota el carrer Gran de la Sagrera i Gran de Sant Andreu fins a arribar al Passeig de Torres i Bages. Segons un article publicat l’any 1948 a la revista Ibérica, es preveia fer cinc estacions anomenades Portugal, Fabra i Puig, Comercio, Torras y Bages i Cuartel de Artillería. L’any 1962 s’anunciava que l’estació del nucli de Sant Andreu s’ubicaria a la plaça del Comerç en comptes de a la plaça d’Orfila com ho és avui en dia. El cost de les obres era d’uns cent milions de pessetes.
Finalment, el traçat del metro va anar per l’avinguda Meridiana fins a la rambla de Fabra i Puig i va continuar de manera diagonal creuant tot el nucli antic de Sant Andreu. El 15 de maig de 1954 es va inaugurar l’estació de Fabra i Puig de la línia 1. Però fins al 1964 no es van iniciar les obres del tram fins a Sant Andreu.
Els treballs per prolongar el metro va ocasionar molts desperfectes als habitatges. Es calcula que a uns 200. Algunes finques dels carrers de Coroleu, Montsec, Ignasi Iglesias, la plaça de les Palmeres i d’Orfila es van esfondrar. Fins i tot la parròquia de Sant Andreu del Palomar es va esquerdar. Les obres també van causar la mort d’onze persones, la majoria treballadors de l’empresa constructora del metro.
El 14 de març de 1968 es va inaugurar el nou tram des de Fabra i Puig fins a Sant Andreu. L’estació, llavors, es deia San Andrés i no va ser fins els anys 80 que es va catalanitzar el nom.
