L’aqüeducte del Parc Central de Nou Barris és una de les restes que encara es conserven de l’antic abastiment d’aigües de la ciutat. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “És amb molta probabilitat l’aqüeducte del Baix Vallès. Si bé, cal fer una recerca més exhaustiva per confirmar-ho amb molta més precisió.” A finals del segle XIX, per aquest tram hi trobàvem dues infraestructures d’aqüeductes: la de Dosrius i la del Baix Vallès. Totes dues circulaven gairebé en paral•lel fins al parc del Guinardó, des d’on es feia la distribució d’aigües per a la ciutat. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Inicialment pertanyien a dues infraestructures d’iniciativa privada però ja a la dècada dels 70 del segle XIX van ser adquirides per la Societat General d’Aigües de Barcelona, amb la intenció de millorar l’abastiment d’aigua de la ciutat.” Quan Barcelona va superar el milió i mig d’habitants, però, els aqüeductes es van saturar. Amb la canalització de les aigües del riu Ter aquestes infraestructures, ja obsoletes, van deixar de funcionar. RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris “Anys després, l’Ajuntament pren consciència i els inclou dins el catàleg de patrimoni històric de la ciutat de Barcelona.” L’any 2003, a la segona fase de construcció del Parc Central de Nou Barris, l’Ajuntament va restaurar l’aqüeducte i el va convertir en un pont que travessa un dels llacs.

L’aqüeducte del Parc Central de Nou Barris, integrat avui dia com a pont en un dels llacs, és una de les restes de l’antic abastiment d’aigües que tenia la ciutat. A finals del segle XIX, la població de Barcelona creixia i l’antic rec Comtal i els pous resultaven insuficients per satisfer la creixent demanda d’aigua. Per aquest motiu van sorgir iniciatives públiques i privades per proveir d’aigua la ciutat. A Nou Barris es van dur a terme tres actuacions importants: les conduccions privades d’aigües del Baix Vallès i de Dosrius, i l’aqüeducte públic Alt de Montcada. L’aqüeducte del Parc Central pertanyia amb molta probabilitat a la infraestructura del Baix Vallès.

Pel territori que avui dia coneixem com a Parc Central de Nou Barris, a la Guineueta, es creuaven dues infraestructures que arribaven fins al Parc del Guinardó, des d’on es feia la distribució d’aigües a la ciutat. L’aqüeducte de Dosrius naixia al Maresme i una part dels seus 44 km de longitud travessava els barris de la Trinitat Nova, Torre Baró i la Guineueta. L’aqüeducte del Baix Vallès naixia a les conques de Santa Maria del Barberà (actualment Barberà del Vallès) i travessava Ciutat Meridiana i Torre Baró, per tot seguit anar en paral·lel amb el de Dosrius pels barris de la Trinitat Nova i la Guineueta. Aquestes dues infraestructures, d’iniciativa privada van ser adquirides a finals del segle XIX per la Societat General d’Aigües de Barcelona amb la intenció de millorar el proveïment d’aigua de la ciutat.

Les dues infraestructures van abastir d’aigua la ciutat fins a la dècada dels 60 del segle XX. Quan Barcelona va superar el milió i mig d’habitants, els aqüeductes es van veure superats i es va iniciar la canalització del riu Ter. Aquesta infraestructura més moderna responia millor a les necessitats de tanta població.

Anys després de deixar de funcionar, l’Ajuntament de Barcelona va prendre consciència de la importància dels aqüeductes i els va incloure dins el catàleg de patrimoni històric de la ciutat. A Nou Barris encara es conserven diversos trams d’aquests aqüeductes a Ciutat Meridiana, Torre Baró i la Guineueta. A principis dels anys 90 es va rehabilitar l’aqüeducte que passa per Ciutat Meridiana. Anys després, el 2003, amb la construcció de la segona fase del Parc Central de Nou Barris, es va rehabilitar l’aqüeducte del parc i es va transformar en un pont que travessa un dels llacs.