Ara es fa a la plaça d’en Joanic i l’entrada és gratuïta, però si ens remuntem als inicis, l’Aplec de la Sardana de Gràcia ha canviat molt. L’any 1956, la Federació de Carrers, que actualment seria la Fundació Festa Major, va organitzar el primer Aplec de la Sardana que es feia a la ciutat. El lloc on es va fer durant molts anys no podia ser més envejable, el Parc Güell. JOAN SÁNCHEZ, gestor cultural de la Fundació Festa Major de Gràcia “La plaça del Parc Güell tota plena de gent i després tota la balustrada de dalt plena de cobles, és una de les fotografies que impacta perquè ostres, ara actualment vas als aplecs i no tenen aquesta afluència.” Ben aviat, durant els anys 60 i 70, l’Aplec de la Sardana de Gràcia va viure la seva època daurada i fins i tot es feia pagar entrada. La cita gracienca es va convertir en una de les trobades sardanistes més reconegudes del país i també de la ciutat, pel volum de gent que movia i les cobles que hi assistien. Per això, va passar a anomenar-se l’Aplec de la Sardana de Barcelona. JOAN SÁNCHEZ, gestor cultural de la Fundació Festa Major de Gràcia “Tenim l’any 65, que és l’any conegut per la gent d’aquí de Gràcia com l’any de les 10 cobles, també als anys 60 i 70 es feien sopars especials per premsa, l’Aplec de la Sardana surt a portada de ‘La Vanguardia’, s’inicia el que li diuen el sardanista d’honor, perquè faci com de padrí d’aquell aplec. Per exemple és l’alcalde de Barcelona, trobem l’Abat Cassià, trobem Miró. L’aplec jugava un paper molt important en aquell moment en la societat barcelonina.” Després de la Guerra Civil, la sardana havia estat un emblema de catalanitat i resistència. Però als 80, amb la transició i la recuperació dels símbols, la sardana va viure el seu declivi. Tot i això, l’Aplec de la Sardana de Gràcia, que va tornar a recuperar el seu nom, ha continuat fent-se fins a enguany, que fa seixanta anys.
Fa seixanta anys, el 1956, la Federació de Carrers va organitzar a Gràcia el primer Aplec de la Sardana que es feia a la ciutat. Precisament la federació, que actualment és la Fundació Festa Major de Gràcia, s’havia creat feia escassament un any. Així doncs, des de sempre, la trobada sardanista més important de la ciutat ha estat lligada als veïns que s’encarreguen de la Festa Major de Gràcia.
Aquell primer Aplec de la Sardana es va celebrar al Parc Güell, un lloc privilegiat de la ciutat i el districte de Gràcia. S’hi va fer durant molts anys, però més endavant va canviar d’ubicació. Primer, quan a finals dels anys 80, durant la reforma que es va fer al parc, la trobada sardanista va ser traslladada a Pi i Margall. Després, el 2007 l’aplec va abandonar definitivament el Parc Güell davant la massificació turística. Des d’aleshores, s’ha fet als carrers de Pi i Margall, Bailèn i a la plaça de Joanic, lloc on se celebra actualment.
La ciutat es fa seu l’Aplec de la Sardana del Parc Güell
L’Aplec de la Sardana de Gràcia va viure la seva època daurada durant els anys 60 i 70, en què la ciutat es va fer seva la trobada, canviant-li el nom per Aplec de la Sardana de Barcelona. Havien sorgit altres aplecs als barris de la ciutat, com el de Roquetes o Sants, però cap de les dimensions d’aquell aplec del Parc Güell, segons assegura Joan Sánchez, gestor cultural de la Fundació Festa Major: “Tenim l’any 65, que és l’any conegut per la gent d’aquí de Gràcia com l’any de les 10 cobles, també als anys 60 i 70 es feien sopars especials per a premsa, l’Aplec de la Sardana surt a portada de ‘La Vanguardia’. S’inicia el que en diuen el sardanista d’honor, perquè faci com de padrí d’aquell aplec. Per exemple, és l’alcalde de Barcelona, trobem l’Abat Cassià, trobem Miró. L’aplec tenia un paper molt important en aquell moment en la societat barcelonina.”
El declivi de la sardana, símbol de catalanitat durant els anys previs a la Transició
Durant aquells anys, la sardana era considerada un símbol molt important de catalanitat i resistència, era considerada una dansa social. El 1960 es va crear el Dia Mundial de la Sardana i a poc a poc els aplecs i concursos de sardanes es van estendre pel territori. Però amb els anys, arribada l’època de Transició i la recuperació dels símbols catalans, la sardana va anar perdent volada.
Ara, seixanta anys més tard, l’Aplec de la Sardana de Gràcia, que va recuperar el seu nom, continua viu i celebra el seu aniversari aquest 8 de maig, conservant aquella essència, amb les generacions que en van viure l’època daurada i els organitzadors, que continuen sent els veïns de la Festa Major de Gràcia. Tot i així, han quedat enrere aquells anys del Parc Güell ple a vessar de gent, sobretot joves, ballant sardanes, amb nombroses cobles convidades, on es feia pagar entrada, els multitudinaris dinars, rifes, els sardanistes d’honor de renom, sopars de premsa i les portades als diaris.
Durant aquestes setmanes, una exposició a la seu de la Fundació Festa Major permet fer un repàs dels seixanta anys d’història de l’Aplec de la Sardana.
