És la masia més antiga de Sant Andreu que avui es conserva. Al 1360 ja figurava al cens com a Mas Alou. A finals del s. XVIII va passar a ser Can Riera i un segle més tard a dir-se Ca l’Estruch. És una de les masies que hi havia al nucli rural de Sant Andreu de Palomar. LOURDES PINYOL, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias "Tot eren masies escampades. N'hem inventariat unes 160 i estaven aïllades. Tenien els seus cultius, els seus camps de conreus. Eren per autoconsum i l'execedent era per vendre a les parades del mercats o per als veïns." A partir del s. XVIII els pagesos van començar a llogar i vendre les terres i es van convertir en grans terratinents. Al s. XIX la indústria va irrompre amb força però Sant Andreu va seguir sent un nucli bàsicament rural. LOURDES PINYOL, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias "A prop del carrer gran hi havia moltes masies. I fins i tot les masies van configurar el traçat dels carrers. Sempre que hi ha un carrer nou al principi o al carrer hi ha una masia. No la podien tirar a terra. Què feien? Adequaven el traçat del carrer a la masia." Sant Andreu va seguir conservant la tradició agrícola també al llarg del s. XX. LOURDES PINYOL, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias "Fins a les primeres dècades del s. XX tothom tenia una vinya o un tros de terra. Cadascú es feia el seu vi i el venien a la porta de casa. Fins als anys 80 del s. XX encara va existir un sindicat de pagesos que agrupava a tota la gent que encara tenia camps." Actualment, només es conserven una trentena de les cases de pagès andreuenques. La majoria s'han transformat en equipaments culturals o escoles.

Durant el segle XIX, al poble de Sant Andreu hi va arribar a haver fins a 160 masies. La majoria han desaparegut, però la història de cada casa pairal serveix per explicar el passat andreuenc. La masia més antiga que encara es pot veure avui dia és Ca l’Estruch.

L’antic poble de Sant Andreu comprenia els territoris actuals de Sant Andreu, Nou Barris i una part d’Horta-Guinardó. Era un territori regat per torrents i rieres que el feia idoni per al conreu i la ramaderia. És en aquest entorn on proliferen les masies i al segle XIX n’hi va arribar a haver fins a 160. El Mas Alou n’és un exemple. Figura en el cens des de 1360 i a final del segle XVIII es va anomenar Can Riera i, al segle XIX, després que l’heretera de la masia es casés amb un Estruch, va passar a ser coneguda amb el cognom del marit, Ca l’Estruch. Avui en dia encara es conserva aquesta masia situada al carrer de Pons i Gallarza, 30, tot i que va ser reconstruïda al segle XX aprofitant les restes d’una antiga masia. De fet, és la més antiga que existeix.

Les masies estaven escampades i cadascuna disposava del seu terreny per cultivar i conrear. Els pagesos feien servir la collita per a consum propi i la resta la venien a les parades dels mercats o als veïns. Aquest passat agrícola va continuar a Sant Andreu fins i tot durant els segles XIX i XX. Durant les primeres dècades del segle XX els pagesos tenien una vinya o un tros de terra; fins i tot, fins als anys 80 hi va existir un sindicat de pagesos que agrupava la gent que tenia camps.

La pressió i l’especulació urbanística han fet que moltes de les masies hagin desaparegut i només se’n conservin una trentena avui en dia. La majoria s’han convertit en equipaments culturals o escoles.