El 21-D vaig decidir seguir l’escrutini des de casa. La idea era posar betevé per veure com anava tot i, de tant en tant, canviar de canal per veure què feien altres televisions. Aquesta era la idea, però no el que va acabar passant, perquè l’especial presentat per Eva Arderius em va enganxar.
A diferència de la majoria de mitjans de comunicació públics i privats, que fan grans desplegaments, nosaltres havíem decidit fer-ne un seguiment ajustat al nostre modest pressupost i a la nostra capacitat tècnica i humana. Es tractava de no renunciar als nostres principis bàsics, com explicar el 21-D des d’una òptica barcelonina o fer-ne un seguiment immediat i neutral, però sense comprometre aquests recursos, que són limitats.
I dic que em va enganxar perquè, tot i que no teníem filigranes en 3D ni connexions personalitzades des de les seus dels partits o des de qualsevol punt del territori, no hi vaig trobar a faltar res. Tenia les xifres d’escrutini en pantalla en temps real. Tenia les compareixences dels líders polítics que ens arribaven via la Xarxa de Televisions Locals. Tenia els gràfics i la interpretació amb aquest plus de valoració en clau barcelonina per part del Marc Garcia, el nostre expert en política municipal. Tenia les valoracions, incidències i la conversa a xarxes que el Sergi Cebrián servia amb agilitat i claredat, incorporant el seguiment dels set redactors repartits entre les principals candidatures. I vaig seguir les tres taules amb analistes convidats que reflectien perfectament la pluralitat d’òrbites ideològiques que hi ha a la nostra ciutat i al nostre país.
Davant la complexitat d’un resultat en què guanyen uns però també uns altres, i en què sovint les compareixences dels caps de candidatura se solapaven, vam saber modular què entrava i quan, i tornar a aquells llocs on no ho havíem pogut explicar a temps.
Igual d’important que aquells que donen la cara, no hem d’oblidar la feina de realitzadors, grafistes, informàtics, tècnics, lingüistes i tants altres professionals que van fer possible que la informació arribés al moment precís i que, en definitiva, fóssim útils i competitius.
En un context en què el lideratge en informatius el tenen altres mtjans amb molts més recursos que nosaltres, ahir betevé va demostrar que pot estar a un nivell altíssim sense una gran despesa i, sobretot, amb una autoexigència encomiable.
I això no només ho hem demostrat a la TDT. Durant tota la campanya, els pesos els hem posat al web beteve.cat i a xarxes socials, amb un ‘especial 21-D’ que ha presentat percentatges de mencions de candidats a Twitter, que ha seguit el minut a minut de candidats i partits amb un “social wall” dinàmic i que amb l’escrutini final t’explica amb tota mena de detall com vota el teu barri.
Resultat del convenciment que ja no som una simple “televisió” i que l’audiència ens necessita també en altres entorns, aquesta mena d’apostes han fet que el nostre creixement i notorietat en xarxes socials registri grans creixements de manera sostinguda.
Amb el risc de caure en una excessiva autocomplaença, però absolutament convençut del que dic, sento una gran admiració per aquest equip. Un cop més, ens en podem sentir orgullosos, de la feina feta al servei de la nostra audiència i de la nostra ciutat.
