El ferrocarril aeri del Tibidabo fa 100 anys. Aquesta atracció, que actualment es diu el Magatzem de les bruixes i bruixots, té un recorregut de set minuts. Quan es va inaugurar, el 1915, va ser tota una innovació. MARIÀ HISPANO, arxiver del Parc d'Atraccions del Tibidabo "Si ens posem en aquella època, que la gent no havia pujat als avions, que poca gent diguem-ne, accedia diàriament al tren... jo penso que era sobretot una atracció lligada a un concepte nou, que era el sentit del risc en l'àmbit d'allò lúdic." MARIÀ HISPANO, arxiver del Parc d'Atraccions del Tibidabo "Jo crec que era de les atraccions més potents de tot Europa, el Tibidabo va ser el segon parc d'atraccions important d'Europa i a sobre tenien aquesta, diguem-ne, aquesta atracció, que la va dissenyar l'enginyer del parc, el Marià Rubió, i que realment va ser una aposta fortíssima a l'època." Aquesta va ser la primera gran atracció d'enginyeria que s'instal·lava al Tibidabo. Fins llavors els visitants només tenien accés a les il·lusions visuals que creaven els miralls deformadors o als jocs de llum. Amb el ferrocarril aeri, a més de l'experiència de sobrevolar la ciutat, també gaudien d'una panoràmica molt especial de l'època. MARIÀ HISPANO, arxiver del Parc d'Atraccions del Tibidabo "Tu pensa que si et poses en aquell moment, ells estaven observant una ciutat nova, que havien construït de nou, que era la projecció dels somnis dels barcelonins un cop s'enderroca la muralla i per tant, el simple fet de veure... era com el Far West, o sigui, de veure una ciutat que estaven aixecant." En 100 anys el recorregut continua sent el mateix. Només ha canviat la decoració dels túnels, que ha passat del paisatge a la màgia i, sobretot, els visitants que ara en fan ús.
El recorregut del ferrocarril és de prop de mig quilòmetre i dura uns set minuts. Els vagons en suspensió van suposar tota una experiència per als barcelonins de l’època, que, per primera vegada, gaudien del risc en el seu temps lliure. El ferrocarril aeri va ser dissenyat per Marià Rubió i Bellver, l’enginyer del parc, que va saber unir les dues principals novetats del moment: el ferrocarril i l’aviació. A més, permetia gaudir d’una panoràmica excepcional: Barcelona en construcció.