Un home vell i encorbat, amb un bastó en una mà i un llum a l’altra. És el personatge de la carta IX del tarot: l’ermità. Inspirant-se en aquesta figura, i ampliant la imatge al seu habitacle, sorgeix ‘Ermita’. Aquest és el títol del primer treball de Carles Pineda amb Tauro, un nou projecte personal que, com aquest símbol endevinatori, desprèn i beu de la introspecció, l’autoconeixement i l’espiritualitat.
“L’ermita simbolitza un lloc de pau, un lloc on descansar, on trobar-se a un mateix, on meditar”, explica Pineda. En aquest cas, l’espai íntim de la seva habitació, des d’on ha autoproduït aquest disc. Afirma que en aquest procés “hi havia moltes energies diferents”, fet que es reflecteix en un conjunt de temes sonorament molt diversos.
Tot el disc parla de com evolucionem i qui arribem a ser en un punt determinat de la vida.”
En aquest context domèstic i individual, el músic assegura que “el procés creatiu del tarot ha estat molt senzill, poc màgic o pompós”. Per Pineda, aquest joc de cartes nascut a Itàlia al segle XV, permet “a través de les imatges conduir-te cap a algun lloc del teu present”. Explorar aquest llenguatge esotèric com a eina creativa també enllaça, diu, amb les formes que el misticisme està prenent a dia d’avui, “connectant amb coses més antigues i menys dogmàtiques”.
Volia un directe que incorporés nous sons, nous elements.”
L’experimentació, de fons i de forma, plana sobre aquest treball en què el pop es deixa envair per un ampli ventall de textures. En aquest projecte, com a Tauro, “em sentia molt còmode tocant alguns sintetitzadors, posant ‘loops’ o fent ‘loops’ de veu i això aporta moltíssim al projecte i al directe”, diu. Una aposta sincera i evident que no renuncia, però, a empènyer l’oient a exercir la llibertat de traslladar la proposta “al seu terreny”.
