La Dani

Va irrompre en l’escena artística de manera imprevista, arran d’una broma sense pretensions. La Dani estava amb les seves ànimes còmplices quan va llançar la idea de fer un tema pensant a posar-lo de to de trucada al mòbil. El seu millor amic, el Guille, també conegut en la faceta de músic com a Estereotipo, va agafar el guant i ràpidament van tenir el que es va convertir en el primer èxit i carta de presentació de La Dani: ‘Como Beyoncé’. Davant l’èxit d’aquest tema van seguir explorant el camí amb ‘Fiesta felina’, que segueix sent exigida pel públic en les seves actuacions.

Altes dosis d’autotune i sampleig sobre reggaeton, bachata, trap, cúmbia, dembow… Folklore i música urbana. La Dani exposa amb orgull els seus variats referents musicals en un espectre creatiu que renega d’etiquetes reduccionistes i balla per tants gèneres com ella mateixa. Aquest univers queda reflectit en el seu primer EP: “Banana split”, que conté set temes sorgits ja de la consciència artística.

Destaca que els productors amb qui ha col·laborat en aquest treball són “molt talentosos i molt generosos” i fent una valoració global afirma: “Amb la meva música no busco un so nou, que mai s’hagi escoltat… o sonar com ningú ha sonat abans”. La seva aspiració és mostrar-se com qui és i el videoclip de ‘Dew’ n’és un bon exemple: llenceria, iconografia religiosa, sexualitat i riures.

Confessa que a vegades fa voltes i li arriba a preocupar que els seus missatges es puguin mal interpretar quan se li pregunta per la responsabilitat respecte als col·lectius no normatius. I posa d’exemple ‘El proceso’, en què es preguntava si podia ser rebuda com una apologia de la masculinitat heterosexual. Però tot i que els dubtes de tant en tant assalten, duren poc: “És una vivència […], per què no cantaré sobre això?”.