La música és el llenguatge amb què Ikram Bouloum més còmoda se sent a l’hora de canalitzar les sensacions i reflexions més íntimes. Aquesta pulsió l’ha duta a aproximar-s’hi i relacionar-s’hi des de diferents angles: com a fotògrafa, fent de periodista, endinsant-se en la investigació acadèmica, punxant des d’una cabina de DJ i, finalment, deixant sentir la seva pròpia veu. Culmina, així, un camí d’exploració artística però també personal, en què allò viscut i allò creat estan profundament enllaçats.

Des del DJ set utilitzava l’espai performàtic “per reivindicar una sèrie d’ètiques i morals que eren importants per a mi i també a escala sociològic i antropològic” i amb el temps “vaig començar a sentir necessitat d’utilitzar la meva veu perquè moltes de les experiències que volia citar a la pista de ball em recordaven a experiències pròpies i memòries més íntimes”, explica Bouloum. Aquest pas s’ha materialitzat el 2021 en un primer EP produït per Mans O, que ens presenta al ‘Feeel’: ‘HA-bb5′, un títol carregat de significats

Sempre he tingut una relació molt complexa amb la meva identitat”

El so de la lectura d’HA-bb5′ ens remet al concepte amorós habibi i el 5 a “hamsa”, que és com es s’anomena aquesta xifra en àrab i que també fa referència a la mà de Fàtima, un element molt arrelat a la cultura popular del Magreb. El treball d’aquesta creadora de Torelló d’origens amazics del Marroc inclou cinc temes que reflecteixen l’anomenat xoc cultural i que transiten de la tragèdia —relacionada amb la colonització— a un naixement.

“Crec que des de molt jove m’he vist creixent sense referents en què identificar-me i, a poc a poc, he anat creant jo el meu propi imaginari”, explica Bouloum. Un imaginari marcat per la recerca del relat de la pròpia identitat i del seu posicionament respecte a un entorn sovint desafiant que la va empènyer amb més força a “crear espais perquè veus o històries més femenines tinguin lloc”. Una investigació que desplega sobre l’escenari en diàleg amb bb5, una criatura abstracta i lluminosa, “gairebé divina, que explica aventures i tragèdies en un espai oníric”, que és el millor vehicle per encarar-se a “totes les coses que costa publicar o compartir”.

Tinc una utopia que és un escenari polifònic”