Quan no s’és home, fer-se un lloc en espais tradicionalment ocupats gairebé exclusivament pel gènere masculí, no és gens fàcil. Fins al punt que moltes persones que ho aconsegueixen experimenten l’anomenada síndrome de l’impostor, la percepció de no merèixer o no tenir els coneixements necessaris per ser-hi. La indústria musical, és un bon exemple d’aquest fenomen.

Rocío Torres, Sofía Conti (La Flaca) i Alba Loughlin (Papelalbal) coneixen bé la síndrome de l’impostor i els reptes afegits que suposa ser valorades pel seu treball com a DJ pel fet de ser dones. “Quan vam començar tothom ens deia que era molt difícil fer festes, començar a punxar… ens posaven moltes traves per allunyar-nos dels espais que volíem ocupar”, explica Rocío Torres. La manca de presència també és un fre perquè, “si no tens referents, és molt difícil que et projectis a tu mateix en aquell lloc en el futur”, assegura Sofía Conti.

Rocío Torres: “Quan estàs en una sala i algú et parla com no tinguéssis ni idea del teu propi treball, moltes vegades t’indignes però moltes et dius a tu mateixa que no vals per a allò i et sents malament”.

Des de plataforma CHICA Gang aquestes tres artistes treballen activament per trencar barreres, tant pròpies com alienes, i contribuir que les noves generacions ho tinguin més fàcil. CHICA Gang, nascuda el 2017, organitza esdeveniments en què es potencia la participació i visibilitat de les dones i persones LGTBIQI+ en l’àmbit de l’oci nocturn.

 

 

Amb seu a Madrid, el col·lectiu impulsa una festa itinerant que ja ha passat per locals de Barcelona com la Sala Apolo o Razzmatazz. Amb el mateix objectiu també duen a terme altres projectes lluny de les pistes de ball, com el Bam Bam, un cicle de tallers i espais radiofònics que han dut a terme en col·laboració amb La Casa Encendida de Madrid per compartir experiències i adquirir eines que desafien el patriarcat en el sector musical.

Alba Loughlin: “Crec que t’has d’aturar a pensar i ser una mica crítica, conèixer-se a una mateixa i saber on és el teu límit i funcionar segons això perquè moltes vegades som el nostre pitjor enemic.”

Fer xarxa, el millor suport

Com ha demostrat CHICA Gang, totes tres coincideixen a remarcar la importància de compartir neguits i establir complicitats. “Les xarxes de suport són essencials per tenir escenes plurals i amb molts tipus d’experiències i veus; és important que hi hagi xarxes de suport de dones, LGTBIQI+, persones racialitzades…”, diu Torres. Per això animen a crear o participar en aquests espais compartits, que permeten ajudar-se mútuament. “Pensar que s’està obrint un camí per a les noies que vinguin em sembla superimportant”, conclou Alba Loughlin.

Sofía Conti: ”Espero que això comenci a ser una cosa de tots, que el fet que hi hagi dones a l’escena no sigui un problema de les dones, sinó de tots i tots actuem per revertir la situació.”