Feia temps que Víctor Mejías volia canalitzar el seu instint musical en forma de banda. Assistir al concert d’un grup admirat i constatar que allò era exactament el que volia fer i que era possible va esdevenir el detonant per passar de la idea a l’acció. Això i l’empenta de l’Albert, que el va desafiar a deixar de banda excuses i justificacions que el limitava i arriscar-se. Al plató del ‘Feeel’, tots dos riuen en recordar aquests moments i és que, en molt poc temps, no només la banda és una realitat, sinó que els seus temes han rebut una fantàstica acollida i ja ens poden presentar el seu disc debut.
Anabel Lee, nom de la formació i del seu primer treball, és una proposta indie que beu del pop i del punk. L’Albert explica amb entusiasme que l’actitud sempre l’han tingut clara. Tot i això, reconeix que va dubtar alhora de sumar-se al projecte: “L’única condició que vaig posar és que acceleréssim una mica els temes”. El Víctor tenia clar que “era una peça indispensable del grup” i el va acabar de convèncer. Al costat d’en Borja i en Jordi podem escoltar en directe algunes de les cançons amb què s’han donat a conèixer.
Teníem més clara la nostra actitud que com havíem de sonar
Banda seleccionada per la incubadora creativa Cases de la Música de Catalunya, Anabel Lee ha irromput en l’escena nacional amb claredat i contundència. “Quan fem una lletra és una manera de dir alguna cosa sense que ens preguntin”, afirma en Víctor a propòsit de ‘Sobran defectos’. El tema deixa clara la seva postura entorn de la necessària revisió dels patrons de masculinitat: “Hi ha una educació de base que ens ha condicionat per percebre la realitat d’una manera alterada”, assegura. I conclou: “Has de canviar el món en què vius amb la teva manera de comportar-te en el dia a dia”.
L’escena indie és molt familiar i amigable, però també és dureta en algunes coses. Nosaltres som anti-“haters”
Anabel Lee es un exponent de la filosofia “do it yourself”. Les habilitats dels seus integrants es posen al servei del projecte compartit i afloren més enllà del vessant estrictament musical. Un bon exemple són els videoclips de la banda, creats per ells mateixos: “Anabel Lee és un lloc on sentir-te còmode expressant-te”, afirma l’Albert. Malgrat la valentia i l’èxit remarquen l’existència d’inseguretats en aquest tram inicial. Segons en Víctor, la banda articula el “ser conscients de com som, que no tenim res a ocultar i abraçar-nos a nosaltres mateixos” en aquesta fragilitat.
