compartir
Fase estàtica posa el focus en l’experiència de les dones en l’esport i explora les problemàtiques socials, culturals i de salut derivades de ser dona en aquest àmbit. Amb una mirada transversal, cada episodi s’endinsa en temes com la invisibilització mediàtica, les diferències en la investigació mèdica, les lesions, la pressió estètica, la retirada esportiva i els trastorns de la conducta derivats de les pressions intrínseques de l’esport. Hi haurà dues testimonis, una esportista que visqui el conflicte en primera persona i una professional de l’àmbit que tracti el capítol. Fase estàtica busca desmuntar mites, generar debat, posar llum a les desigualtats i aportar eines útils per a una pràctica esportiva més equitativa i saludable per a les dones.
El projecte vol crear un espai de referència per a dones esportistes, professionals i amateurs (o per a dones que es plantegen l’entrada en qualsevol disciplina esportiva) a través de testimonis, entrevistes amb expertes i anàlisi crítica. Per donar veu, generar comunitat i empoderar les dones en un entorn que encara arrossega molts biaixos de gènere.
Què vol dir fase estàtica?
La fase estàtica és una pausa en el joc del rugbi que es produeix després d’un avant, una falta o quan la pilota surt fora. Durant aquest temps, el joc s’atura per organitzar una melé o una touche, i es reprèn quan comença el moviment d’aquesta formació. L’equip que ha comès la infracció perd la possessió, però la represa s’ha de fer de manera equitativa: la pilota s’ha de llançar al centre per donar les mateixes opcions als dos equips. L’únic avantatge del que llança és conèixer el moment exacte per executar una jugada. És un exemple de discriminació positiva, en què s’afavoreix qui ha estat perjudicat per restablir l’equilibri. Com en el rugbi, també a la vida i a l’esport les dones sovint vivim situacions de desigualtat. És moment d’aturar-nos, reflexionar, deixar anar els privilegis i tornar a començar amb una discriminació positiva per aconseguir l’equitat en l’esport.
