Escriure pot ser un impuls irrefrenable per a l’escriptor, però també per al cal·lígraf. El primer, segurament ho farà amb un teclat però, el segon, en canvi, gaudirà de cada traç fet a mà. Així és com viu el seu ofici Oriol Miró Genovart, un apassionat de la lletra que estudia com estaven escrits els textos d’altres èpoques per tal d’adaptar-los a processos cal·ligràfics actuals d’art i disseny que tenen aplicacions tan diverses com l’audiovisual, la publicitat o el món editorial. Entre les seves matèries primeres hi ha tintes, plomes i pinzells, però també lletres romanes, gòtiques o carolíngies que llueixen en suports tan diversos com logotips, pel·lícules, llibres o façanes d’edificis.
Del romànic a l’actualitat
Actualment, Miró combina la seva feina com a docent i creatiu amb la recerca. La seva investigació se centra en l’estudi de la lletra romànica catalana i les seves particularitats respecte a la resta d’Europa. Una cal·ligrafia que es va anar diferenciant progressivament de la influència carolíngia al que aleshores era la marca hispànica. Per fer-ho, el cal·lígraf consulta les fonts originals i es posa a la pell de l’autor de cada text. Després el reprodueix, el reescriu i el passa pel seu filtre per trobar altres camins que adaptin aquella escriptura a un context present.
