Aigua, farina i sal. Aquests tres humils ingredients barrejats, fregits amb oli i sucats amb xocolata han generat milions de moments de felicitat. N’ha estat testimoni durant 59 anys José Ruz, propietari de la Xurreria Laietana (via Laietana, 46), que es jubila aquest setembre després de tota una vida dedicada a ser “tècnic especialista en massa fregida”, explica amb un somriure desdentat. La seva jubilació no acaba amb el present d’èxit d’un negoci que fa milers de xurros al dia.
“Si t’agrada treballar amb el públic, fes-te xurrer”
100 kg de xurros al dia
Els mesos de fred es fa una llarga cua a la vorera, de fins a 25 minuts, per tastar les delícies del José, que a l’hivern elabora fins a 100 kg de xurros al dia, unes 5.500 unitats. Els fa en aquest emplaçament, sense pressa però sense pausa, des del 1985. Un local senzill, sense ínfules, que atreu milers de turistes i també veïns. Amb rètols en català, preus populars i un tracte molt familiar.
Cada mitja hora, el xurrer barreja en un recipient una mesura d’aigua bullint amb el doble de farina i un polsim de sal, que deixa reposar dos minuts. La massa passa per la màquina de fer xurros manual i els fregeix amb oli a 220 ºC. “No s’ha de fer res més, ja està”, afirma Ruz.
Japonesos i coreans
Ruz demostra cada dia la seva destresa davant dels clients. La seva tècnica la coneixen a mig món a través de reels, stories i tiktoks. El local havia estat durant molts anys per a la gent del barri, però tot va canviar fa un temps: “Vam tenir la sort que ens va visitar una periodista japonesa“, diu Ruz. Els va fer un article i van aparèixer a diverses guies de Corea i el Japó. I es va desfermar el boom: “Els coreans deuen ser molt fidels, perquè la veritat és que t’envaeixen“, confessa amb simpatia el xurrer.
Ruz, que va aprendre l’ofici del seu pare a la xurreria al carrer de la Princesa (des de l’any 1966), reconeix que la via Laietana ha estat un emplaçament complicat per treballar i confessa que quan va obrir a mitjans dels 80 va ser “un desastre”: “No hi entrava ni Déu”. El seu bon ofici i la qualitat dels seus xurros han fet que el negoci s’hagi mantingut i ell pugui jubilar-se amb una clientela que no deixa d’entrar al local.
Relleu sense canvis
Aquest mes de setembre, José Ruz ha fet els seus darrers xurros i podrà descansar després de transmetre el seu saber al nou propietari. “Crec que sortirà tot molt bé”, afirma, “la persona que agafa el negoci no vol fer cap canvi” (només n’ha pintat les parets de blanc i hi ha posat aire condicionat). Ruz marxa després d’haver estat “molt feliç” i sentencia: “Si t’agrada treballar amb el públic, fes-te xurrer”.
