Per viatjar no sempre cal agafar el cotxe, el tren o l’avió. Una bona lectura o una pel·lícula ambientada en la destinació somiada ens poden traslladar ben lluny. I una altra manera de fer-ho és a través de la gastronomia.
A Barcelona estem de sort, perquè podem fer una ruta per les cuines d’arreu del món sense moure’ns. Cuina romanesa, georgiana, dominicana, vietnamita, africana, cambodjana, salvadorenya, calabresa, iraniana o de l’Uzbekistan explicada pels nous barcelonins al programa B de gust, de betevé. Posa’t còmode i bon viatge!
El plat nacional de l’Uzbekistan a Vilapicina
Encetem la ruta a l’Àsia central i descobrim la cuina uzbeka al restaurant Samarkand (Santapau, 23). Plats acolorits i perfumats que ens remeten a la mítica ruta de la seda. El plat nacional del país és el plov, que porta arròs, verdures, hortalisses, llegums i carn de vedella. El cuina amb ofici, paciència i estima Dilora Babaeva en un local humil al barri de Vilapicina.
Cuina calabresa a Collblanc
Tomàquet, alfàbrega, albergínia i picant. Són els ingredients que defineixen la cuina de Calàbria i que impregnen els plats que podrem tastar a De Angelis (carretera de Collblanc, 48). Cuina casolana plena de gustos intensos en aquesta casa liderada pels germans Daniele i Gianluca de Angelis.
Un dels plats que no et pots perdre són els filei alla calabrese, una pasta casolana feta amb les barnilles dels paraigües —que porten des d’Itàlia— amb tomàquet, crema d’albergínia, salami picant semicurat, tomàquet sec, formatge de cabra i nduja (sobrassada picant). La parmigiana della mamma Laura (albergínia servida a làmines amb pernil dolç, mozzarella, tomàquet i ou dur) o el bacallà a la mostassa, amb cebes de Tropea i reducció de mostassa i mel són dues delicadeses més de la carta.
40 anys de cuina cambodjana a la Salut
Des del 1992 en una cantonada assolellada del barri de la Salut (Mare de Déu de la Salut, 75) la Kav Ly prepara plats cambodjans i xinesos al restaurant que porta el seu nom. La cuina cambodjana és refrescant i aromàtica, amb molta menta, galanga (tija de gust semblant al gingebre) o citronella, i espècies com la cúrcuma, el curri vermell i la soja fermentada.
El plat nacional de Cambodja és el lok lak, una proposta senzilla amb una base de llom de vedella assaonat amb salsa de soja fosca i oli, saltat a la paella que se serveix acompanyat d‘arròs blanc, enciam, menta, cogombre i una salsa feta amb suc de llima, sal i pebre negre. A la carta també hi ha l’amok, amb peix de riu adobat amb citronella, cúrcuma, galanga i curri vermell, i tampoc no hi falten la crep cambodjana (sense gluten), els rotllets i les crestes fetes amb farina d’arròs al vapor.
Abarka: Difondre la cultura africana a través del menjar
Ens traslladem a Sants per viatjar als països de la costa oest africana: el Senegal, Gàmbia, Mali o Costa d’Ivori amb el restaurant i cooperativa Abarka. Ubicat al carrer Guadiana, 28, el propietari, Malamine Soly, destaca el thieboudienne, el plat nacional del Senegal que ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Una recepta que inclou moltes verdures i peix i que en les àrees de parla wòlof es consumeix cada dia de l’any.
Pierogi ruskie, el plat típic de Polònia
A les Corts fa vuit anys que va obrir el Polka Bar. Kamil Ostrowski recorda que va ser pioner a la ciutat i ho va fer amb el propòsit de ser una finestra de la cultura polonesa. Per això quan li demanem que ens triï una recepta ens recomana els pierogi ruskie el plat més típic de Polònia.
Són unes crestes de pasta de blat bullides que provenen de l’antiga regió de Ruthania —actual Ucraïna— i que al Polka Bar (Cabestany, 7) fan de forma artesana. “A vegades els millors plats són els més simples”, explica Ostrowski d’aquest plat a base de patata, mató i ceba caramel·litzada.
El restaurant georgià que omple d’espècies Sant Andreu
Coneixes la gastronomia georgiana? Un bon lloc per tastar-la és el restaurant Iberia (passeig de Fabra i Puig, 96). A la cuina caucàsica hi predominen la carn, de vedella i de porc, el formatge i les verdures, però sobretot les espècies pròpies d’aquest país de l’Europa de l’est, com el kmeli suneli (una barreja aromàtica que inclou el coriandre, el fenigrec, l’anet i el marduix) i el gitsruli (comí salvatge), originari de les muntanyes de Geòrgia.
Fa sis anys que la Mzia Tepnadze i la Khatuna Kureni es van conèixer i van decidir obrir l’Iberia, amb un menú de migdia de plats mediterranis. El plat nacional de Geòrgia són els khinkali, uns saquets de pasta feta a mà, farcits de carn i espècies, que es fan bullits i es mengen amb la mà amb certa delicadesa per degustar a poc a poc el caldo que hi queda dins.
La cuina de les àvies romaneses
El nom d’aquest local de cuina tradicional romanesa al barri de Sants no enganya: La Mama Acasa (Guitard, 41). La seva carta es basa en els plats que sempre han cuinat les àvies i les mares d’aquest país centreeuropeu, que encara conserva una economia agrícola potent. Cuina casolana en què les sopes (de tripa, mandonguilles o costella fumada) són el primer plat imprescindible de cada migdia, encara que sigui el mes d’agost.
Fa 10 anys que La Mama Acasa s’ha convertit en un racó de Romania a Barcelona. Aquí es poden degustar plats típics com els sarmale (rotlles de carn i arròs embolicats amb col fermentada) i els mici (carn picada en forma de rotlle, que pot ser vedella, porc o ovella cuinades a la brasa), acompanyats del complement que és un símbol del país, la mamaliga (feta a partir de farina de blat de moro).
Ajiaco, símbol gastronòmic de Bogotà
Al carrer del Clot, 135, hi trobem el restaurant Muysca, un temple on descobrir la millor cuina colombiana. Una gastronomia amb ingredients ancestrals com les patates (que a Colòmbia es coneixen com a papas) i el blat de moro, presents en multitud de sopes, potatges i rostits. També a l’ajiaco, un àpat típic que, segons els colombians, “restaura l’ànima”.
L’ajiaco és un dels símbols gastronòmics de Bogotà i es fa amb pollastre, panotxa de blat de moro, tres tipus de patata (la criolla, petita i groga, que és nadiua de Colòmbia; la sabanera i la pastusa), ceba llarga, coriandre i guasca, una herba típica del país que hi dona el gust característic a aquest plat. Ingredients que han d’estar un parell d’hores a l’olla fent xup-xup.
La cuina de Les mil i una nits
El Rincón Persa (Floridablanca, 85), és el primer restaurant iranià que va obrir a Barcelona (i Catalunya), ara fa 25 anys. La gastronomia iraniana combina els gustos salats, àcids i dolços amb espècies com el safrà, fruits secs com les nous i els festucs, i fruita deshidratada com l’emblemàtica zereshk (nabiu silvestre persa).
L’albergínia ocupa un lloc destacat entre els entrants del Rincón Persa, amb dos plats com el kashk o badenyún (albergínies amb salsa de formatge curat persa, nous moltes i oli de menta) i el mirza ghasemí (albergínies i tomàquets a la brasa, remenats amb ous i herbes aromàtiques). Entre els plats forts del restaurant també destaquen les broquetes de pollastre, de xai i de vedella, que es couen a la brasa, amb el foc ben viu.
Si és dissabte, toca feijoada
La feijoada és un dels plats que representa millor el Brasil. Un plat de cullera que es fa, a foc lent, amb mongetes negres, vedella, costella de porc, calabresa (xoriç fumat brasiler), bacó, all i chimichurri. Es menja tradicionalment els dissabtes, en companyia de la família o els amics.
Al restaurant Mi Casa (carretera de la Bordeta, 26) en serveixen entre 120 i 150 racions cada dissabte i també la resta de dies de la setmana per la insistència dels clients habituals, molts dels quals són brasilers residents a Barcelona, on viuen més de 17.000 persones nascudes al país sud-americà.
Se serveix acompanyada d’arròs blanc, rodanxes de taronja, col ofegada (cuita a foc lent en un recipient tancat), farofa (farina de iuca amb bacó i calabresa) i vinagreta (tomàquet, ceba, pebrot i vinagre). Es menja barrejant tots els ingredients en un joc molt equilibrat de textures i sabors.
10 plats de 10 cultures que s’expliquen a través de la seva cuina. No hi pot haver un pla més atractiu per a l’estiu que agafar un passaport gastronòmic i marcar-lo amb un segell després de degustar cadascuna d’aquestes propostes.
