No és un negoci, és una filosofia de vida, un projecte integral que va començar a gestar-se en la ment creativa i les mans incansables de la xef Laura Veraguas i la visió estratègica d’Andrea Escriche, a la direcció i producció. Ver Aguas és un càtering que defuig l’ostentació i va directe a l’essència de tot allò que posa sobre la taula. I els comensals que tasten les seves propostes (des del 2020) no les obliden.
Laura Veraguas té molt clar que el seu propòsit és elevar el producte, sempre de temporada. Siguin les faves, la remolatxa, els espàrrecs de Gavà, la carxofa del Prat o els pèsols del Maresme (coneguts com a “or verd, perquè ningú no vol pelar les beines”, comenta Veraguas). I el que fan és preparar aquests ingredients i servir-los de la forma més pura.
Coherència: més vegetals i menys carn
El seu projecte defensa la coherència a la cuina: “I el que és coherent és recuperar la massa foliar, vegetal, que ens dona la terra i consumir menys carn”, defensa Veraguas. Per això en els seus menús personalitzats hi ha un 70 % de productes d’origen vegetal i un 30 % d’origen animal de molta qualitat.
Des del seu obrador al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, treballen amb productors amb què mantenen una relació que va més enllà de l’intercanvi de viandes, buscant sempre el millor gènere en cada moment. Defensen la passió i l’estima per empreses com Can Fisas, Verdures i Fruites Molins, Debosc, Butcher & Cheff i Panes Creativos.
Repensar les formes
A Ver Aguas ofereixen menjar, fan propostes gastronòmiques, formen professionals i són consultores de projectes, i sempre tenen ben present el territori on són i el producte que ofereix la terra. Un dels conceptes que les representa és repensar: “Repensar com mengem, en quin moment ens trobem i els models o les formes en què es presenten els aliments”.
El seu projecte defuig l’excés propi dels esdeveniments únics, com per exemple les bodes. “Abans era molt típica l’abundància, que hi hagués 15 aperitius, entrant, principal i postres… però això no és necessari, ni tan sols organolèpticament”, defensa la Laura, “és un mareig” per a l’estómac.
Descontextualitzar el luxe
Per a l’Andrea i la Laura el luxe no el representa el caviar, sinó “un tomàquet amb gust de tomàquet“, i per això intenten elevar el que elles anomenen “l’artesania de la terra i el mar”. Converteixen el cogombre, la carxofa i el porro en protagonistes, no en acompanyaments: “Aquesta subtilesa és el nostre èxit”.
Per a Ver Aguas és molt important “focalitzar, parar atenció“, afirmen: “Que quan vinguis a un dels nostres esdeveniments estiguis a dins”. I per això la posada en escena és original i suggeridora, amb jocs i contrastos de tonalitats i textures, en què el formatge, el tomàquet, les olives i un pesto poden esdevenir els colors d’una “pintura” comestible, que proposa una participació activa del comensal a degustar cada producte en estat pur.
La magdalena de Proust
El llenguatge gastronòmic de Ver Aguas és directe i no emmascara els gustos: “Com que despullem els aliments, la gent acaba dient: ‘Quina carxofa més bèstia!'”, explica la Laura. “La gent fa com la magdalena de Proust”, afegeix, torna a recordar petits moments de la seva vida quan un aliment, de sobte, l’evoca de nou i fa tornar el comensal enrere en el temps.
Aquest càtering aposta per ser prudent i respectuós cap al producte en un sector caracteritzat per l’opulència: “Nosaltres treballem des d’un altre punt, des d’una altra mirada”. De fet, han renunciat a possibles encàrrecs quan alguna marca els ha fet una proposta que no casa amb la seva manera de ser, defensa la Laura: “Perquè no volem llençar 20 kg de mantega, sense sentit, només per una foto“.
