Sovint passejar amb els ulls oberts i ben atents als detalls pot portar a troballes sorprenents o amb històries al darrere. Un exemple n’és una pedra a la plaça de Gabriel Alomar, al barri de Porta, que, tot i que a primera vista sembla normal, només fa falta llegir la placa que l’acompanya per descobrir-hi un error. Hi diu: “Primera pedra dels habitatges per a joves de Cal Gana. Ajuntament del Prat de Llobregat. Generalitat de Catalunya, 29 de juny del 2001″. Els habitatges en qüestió es van construir en aquell municipi i es van lliurar el juny del 2003 al carrer de Mataró del Prat de Llobregat.
La qüestió sense resoldre és com ha arribat la primera pedra d’aquells habitatges fins a aquest indret barceloní. També caldria preguntar-se si a l’interior es conserva la càpsula del temps, amb diaris del dia i altres objectes, que s’hi sol posar en els actes simbòlics d’aquest tipus, quan arrenca una construcció.
Una tapa de la Harry Walker
Aquesta és una de les troballes curioses que l’equip de l’Infobarris ha destacat en un passeig per Nou Barris. Un altre cas de reciclatge és el d’una tapa de claveguera del passeig d’Urrutia, al Turó de la Peira en què es pot llegir “Autocesorios Harry Walker”, tot un indici clar que la trapa havia pertangut a la fàbrica de peces d’automòbil Harry Walker, situada fins a inicis dels anys 70 a més d’un quilòmetre de la ubicació actual de la peça.
La gran fàbrica del barri de la Prosperitat va ser coneguda, més enllà de la seva activitat industrial, per una vaga que es va convertir en un referent de la lluita obrera. La vaga de la Harry Walker va durar 62 dies i va tenir gran ressò internacional. Va acabar el febrer del 1971 i poc després l’empresa va tancar. Avui dia el terreny on s’alçava la planta és una plaça envoltada d’equipaments i dedicada als treballadors.
Els llevafangs i la creu de la Trinitat Nova
També hem repassat altres elements que trobem al carrer i que potser passen desapercebuts o dels quals es desconeix l’origen. És el cas dels llevafangs de la Trinitat Nova. Es tracta d’uns ferros en forma de U situats a prop de la porta d’entrada d’alguns edificis. Els primers anys de vida del barri tenien una funció molt important. Havien edificat sense urbanitzar l’entorn i quan plovia carrers com la via Favència (encara sense ni tal sols pavimentar) es convertien en un fangar. Aquests ferros servien per netejar les sabates abans d’entrar a casa i evitar embrutar l’escala i el pis.
A la mateixa zona, a la cantonada entre el carrer de Palamós i la via Favència, s’alça una creu senzilla, de tan sols dues peces de ferro. Aquest element, mimetitzat amb el paisatge i sovint ignorat en el dia a dia, és un segon referent a la primera etapa de la Trinitat Nova. A banda de no tenir paviment, tampoc hi havia equipaments… ni tampoc una parròquia per fer-hi misses els diumenges. Per tant, mossèn Armengol va decidir el 1959 fer les misses al carrer. L’altar era en aquesta cruïlla, on avui dia encara roman la creu.
Els pals nus de la via Júlia
Aquest itinerari insòlit de l’Infobarris també ha inclòs la història dels pals sense banderes que s’alcen a la via Júlia, a l’altura del carrer de Joaquim Valls. Són quatre pals en què es van hissar les banderes oficials per inaugurar la parada de metro de Via Júlia (aleshores Roquetes) el 1982; la via Júlia reformada el 1986, i per saludar el pas de la torxa olímpica el 1992. Entremig els veïns van hissar-hi una bandera republicana el 14 d’abril del 1989.
