El Bar Bodega Chiqui (Vilamarí, 29) va obrir l’any 1959 oferint esmorzars i vermuts sota les regnes de l’Enric Riasol i la Teresina Esteve. Eren els avis paterns de la Sònia Riasol, la tercera generació al capdavant del negoci. Segurament, si no hi hagués hagut la pandèmia de la covid-19, la Bodega Chiqui s’hauria mantingut només servint escopinyes, gildes i vi a granel. El confinament va portar la família a fer un canvi radical en l’oferta del local.
“La proposta és molt curiosa perquè tenim una proposta de sempre i una de nova“, reflexiona en Douglas Alves, marit de la Sònia i xef de sushi brasiler. Durant el confinament la parella va ocupar la cuina de la bodega i va decidir preparar sushi per emportar. Al costat dels plats combinats i els entrepans la carta es va omplir de sushi, sashimi, nigiri i urakami.
“Cada vegada la bodega s’ha anat decantant més pel sushi (inclús supera la bodega)… I ara estem quasi en sushi total“, diu entre rialles l’Enric Riasol, propietari del Chiqui i pare de la Sònia.

“Fa uns 40 anys que preparem el combinat de conserves”
El rètol de la bodega ho deixa clar: tapes i entrepans. La vitrina també és fidel a la tradició, amb llaunes de conserva i productes com seitons i gildes. Riasol explica que mantenen la tradició: “Fem un combinat de conserves que fa gairebé uns 40 anys que preparem: escopinyes, seitons, musclos, anxova, petxina variada i cloïsses”.

Ara bé, un llum lateral ja anuncia que el Chiqui postconfinament també elabora sushi. “Cada vegada hi ha més sushi i nosaltres intentem conservar tota la resta. Hi ha gent que comença amb un aperitiu, unes anxoves, unes gildes i després fa un sushi”, explica Riasol.
Pel xef ha estat una aposta arriscada però ha funcionat: “El bar és molt senzill, la gent vindrà i pensarà: ‘Quin lloc més estrany per menjar sushi, amb un senyor al costat menjant un entrepà de llom amb formatge’. Però hi hem cregut i ha sortit bé”.
Ara bé, no ha estat casualitat que la cuina nipona hagi entrat al Chiqui.
“Tenim peix de bona qualitat i el preparem amb molta estima”
En Douglas Alves ja havia treballat en restaurants barcelonins de cuina nipona com l’Ikibana, Doble Zer00 i Tunateca Balfegó Espai Gastronòmic. En aquest últim va poder assistir a classes magistrals de Hideki Matsuhisa, el xef de Koy Shunka, i va poder aprendre les tècniques de l’arròs i el peix.
Aprenentatges que li han servit per tirar endavant la proposta al Chiqui: “Tenim un peix de bona qualitat i el fem amb molta estima”, assenyala Alves, que també recomana no posar-hi gaire soja, perquè tapa la qualitat del peix: “Si tu compres un Ferrari no li’n pintaràs les rodes”.
“El plat que més ens demanen és el niguiri d’anguila amb foie i tot el que porta tonyina“, diu el xef. Productes que tant es poden menjar a la bodega com demanar a domicili, a la pàgina web Grado Sushi.

“Amb el sushi hem garantit el relleu a la bodega”
Riasol explica que la clientela de sempre es va sorprendre amb la nova oferta: “Després de provar-la, a alguns els ha agradat! No m’ho pensava que seria així”. Ell recorda els inicis de la bodega, quan la portaven els seus pares i ell corria entre les botes. Explica que alguns dels clients habituals eren públic del Canòdrom Pabellón, que estava a tocar del Chiqui: “Entre carrera i carrera venien a fer un vermut ràpid per continuar les apostes”.
Pel propietari de la bodega aquest canvi radical de la carta ha significat tenir relleu al negoci familiar: “En sorgir el tema del sushi hi haurà relleu. Li he transmès a la meva filla el que jo feia perquè pugui continuar combinant-ho“.

“Torna a haver-hi ganes de vermut i s’estan recuperant bodegues clàssiques i algunes ho complementen amb restauració. Només amb la venda de vi no funcionaria ara“, conclou Riasol.