L’emblemàtica Sala Tango, ubicada al número 94 del carrer de la Diputació, haurà d’abaixar la persiana per sempre després de vuit mesos de tancament. La direcció ha hagut de prendre aquesta decisió després de no haver pogut arribar a un acord amb la propietat sobre el lloguer.

Després de 36 anys sent un dels locals d’oci nocturn de referència a l’Esquerra de l’Eixample, la Sala Tango passarà a ser història de la ciutat. El Grup Arena, propietari de la sala, ha fet pública aquesta decisió després de mesos reclamant més ajudes al sector. Des que van tancar a mitjans de març no han pogut tornar a obrir per les mesures restrictives amb l’oci nocturn i l’elevada despesa en lloguers i subministrament que han hagut de seguir assumint.

“Per a locals com aquest, que té 2.500 m2 estant al centre de Barcelona, en no haver pogut arribar a un acord amb el propietari hem hagut de prendre aquesta dràstica decisió”. És el testimoni del director del Grup Arena, Marco Antonio García, qui assegura que la propietat vol vendre el local i que allà no tornarà a haver-hi una discoteca, perquè la llicència està en mans del grup.

En el cas de la resta de sales del grup, han aconseguit arribar a un acord amb la propietat per rebaixar el preu dels lloguers. Per ara no tenen la previsió immediata de tancar-ne cap: Arena Madre, Arena Classic, DMEN’s, Safari Disco Club i Punto BCN seguiran en espera de poder reobrir en els propers mesos, però el futur no és menys incert. D’altra banda, intentaran reubicar les festes LGTBI que es feien els divendres i dissabte a la Tango.

37 treballadors al carrer

El tancament definitiu de la Sala Tango suposarà que els 37 treballadors quedaran a l’atur. Alguns havien treballat a la sala des dels inicis. És el cas del Francisco Simón, encarregat de la sala. Després de tota una vida laboral al peu del canó en festes amb gent gran, un dels grans reclams del local, veu esfumades les seves esperances de jubilar-se treballant en la que per a ell és com casa seva: “Són 34 anys al mateix local. Serà difícil trobar feina en el mateix sector, així que l’única esperança es trobar-ne en altres “.