Afegeix betevé com a font preferidaCom a tot arreu, els carrers de Sants-Montjuïc parlen i amaguen històries. A l‘Infobarris hem fet una petita ruta fixant-nos en plaques, senyalitzacions i racons dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, molts dels quals amb girs inesperats. Ho hem fet acompanyats de l’Agus Giralt, historiador de Sants-Montjuïc i bon coneixedor del terreny.
Dues vies principals amb un passat compartit
Comencem per dos eixos principals del districte: la carretera de Sants i la carretera de la Bordeta. Totes dues vies canvien de nom segons el tram i la clau per entendre-ho és remuntar-se a anys enrere. Hi va haver un temps que el barri d’Hostafrancs formava part de Barcelona, fora la muralla, mentre que Sants continuava sent un poble independent. Totes dues vies, que connectaven amb la ciutat, van conservar els diferents noms que tenien segons el terme municipal o barri que travessaven. Per això avui dia en coneixem un com a carrer de Sants i carrer de la Creu Coberta, i un altre com a carretera de la Bordeta, carrer de Gavà i carrer de la Constitució.
Can Batlló: senyals, cartells i memòria obrera
A la carretera de la Bordeta trobem Can Batlló, un espai que manté la seva pròpia senyalització interna. L’entrada amb la placa “Constitución 19”, els cartells que indiquen naus i col·lectius, i el rètol rovellat que demana “Por favor no tirar escombros” són testimonis d’un passat industrial que conviu amb l’activitat comunitària actual.
També hi destaca una placa col·locada fa anys que anunciava un espai dedicat a Cipriano García, fundador de Comissions Obreres de Catalunya. Tot i que el nomenclàtor ja ho havia aprovat l’any 2000, no s’havia determinat la ubicació exacta fins fa poc. Serà en un extrem del Parc de Can Batlló, rere la Cantina Lab i l’Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV).
Un carrer que canvia de nom segons l’època
A tocar del Parc de l’Espanya Industrial trobem un carrer que ha viscut diverses identitats segons el moment històric. Va començar dient-se Llibertat, va passar per Autonomia i Unidad, fins a tornar de nou a Autonomia. El nom original de carrer de la Llibertat pertany a l’època en què Sants era un poble independent. Amb l’annexió a Barcelona, en plena Guerra de Cuba, es va optar per Autonomia, en referència a una de les propostes polítiques del moment. Aquest nom durant la dictadura franquista es va interpretar en clau d’autonomia catalana i es va substituir per Unidad. Un cop recuperada la democràcia, el carrer va tornar a dir-se Autonomia.
Quan una riera desapareix
Un altre cas curiós és el del carrer del Socors, que de sobte canvia de nom a Cerdanyola. El motiu és perquè entre tots dos carrers hi discorria la riera d’Escuder, que feia de frontera entre tots dos carrers. L’espai, però, es va omplir amb la construcció d’uns habitatges que van unificar els dos carrers en un.
La plaça del Sol… a Hostafrancs
La plaça d’Herenni, al cor del barri d’Hostafrancs, havia estat abans la plaça del Sol. Es tracta d’una plaça central i punt de trobada del poble gitano. Fins i tot va ser un dels espais candidats per construir-hi el Mercat d’Hostafrancs. Amb l’annexió a Barcelona, però, el nom de la plaça del Sol estava duplicat i va ser Gràcia qui va mantenir el nom. Amb tot, molts veïns continuen reivindicant que torni a dir-se plaça del Sol d’Hostafrancs.
Noms populars i fora del nomenclàtor
A Sants-Montjuïc, com a molts altres llocs, els noms oficials conviuen amb noms populars. Un exemple el tenim a la plaça de Bonet i Muixí, que continua sent coneguda com la Màlaga. A banda, hi ha també espais que mantenen denominacions populars que mai han passat pel nomenclàtor. És el cas del Ciclista, un monument que durant molt de temps va ser punt de trobada. Ara ho és la Palangana, en referència a la font que hi ha a tocar de la plaça de Sants. Un altre nom que pertany al GPS col·lectiu és el calaix de Sants.
Carrers fantasma, que ja no existeixen o estan amagats
A tocar de la plaça de la Farga, trobem el carrer de la Ferreria, que recorda una antiga ferreria molt gran i pionera a Catalunya que es va establir a la zona. Amb el temps, els terrenys es van parcel·lar i es va guanyar una plaça. També espais privats com ara un pàrquing que conserva una placa del passatge de la Ferreria, un vial que ja no apareix en els mapes i que avui dia correspon a l’entrada a l’aparcament.
I a pocs metres i ha un altre misteri urbà: el carrer de Crillon. Es tracta d’un carrer de només 100 metres, tapiat des de fa més de 15 anys i on no es pot accedir. Segons l’Ajuntament, no té consideració de vial públic i és de propietat privada. Amb tot, sí que apareix en els mapes de carrers municipals. Un carrer fantasma en tota regla.
Quan els carros marcaven la direcció
La mobilitat també ha deixat empremta als carrers de Sants-Montjuïc. En algunes cantonades encara es poder trobar mosaics antics com el que hi ha al carrer de Mont-ros, a tocar del d’Olzinelles, on un ase que estira un carretó indica la direcció de la circulació.
La creativitat veïnal per demanar que no s’aparqui
La creativitat veïnal és ben viva al carrer de Sant Baltasar. En aquest vial de plataforma única, on no es pot estacionar el vehicle, trobem més d’una vintena de cartells diferents per recordar als conductors que no deixin aparcats els vehicles. Cansats que la senyalització oficial no es respecti, molts han ideat dissenys exclusius en què recorden que s’avisa la grua o s’apel·la a la solidaritat dels conductors amb frases a les finestres que els recorden que els vehicles els tapen l’entrada de llum als habitatges.
Cartells al carrer de Sant Baltasar
La batalla contra els infractors no s’acaba aquí: a tocar del Mercat d’Hostafrancs algú ha pintat recentment una avís als motoristes que estacionen a la vorera, una intervenció improvisada a l’espai públic per fer complir la normativa.
