Hi ha relleu a Xocolates Fargas (carrer del Pi, 16). L’establiment podrà continuar la tradició d’elaborar el cacau a la pedra que va començar el conegut com a marquès de la xocolata, Cristòfol Alsina Vendrell, el 1827. Aquesta és la primera data que s’ha trobat documentada de la xocolateria al Diario de Barcelona. Gairebé 200 anys després, la nissaga de xocolaters es manté viva al Gòtic de Barcelona.
Laia Puigdollers i la seva parella, Carlos Rullan, s’han posat al capdavant d’aquest negoci per evitar que desaparegui: “Els meus pares van obrir la porta a seguir el negoci dins de la família o treure’l fora i en aquell moment vaig pensar que es perdria per sempre. Jo vaig néixer amb aquesta olor, així que intentarem donar-hi una oportunitat”.
Un molí de pedra gairebé bicentenari
Des de l’estiu la parella estira el carro d’un negoci carregat d’història i amb un element que és segell de la casa: el molí per fer xocolata a la pedra. Es tracta d’un molí que funciona un cop al mes i que se situa al cor de la botiga. A cada passada va elaborant la xocolata per capes amb una aroma que impregna tot l’establiment.
L’elaboració és molt senzilla, s’ha de preescalfar la pedra i s’hi afegeix cacau i sucre en pols. Per fer xocolata desfeta s’hi afegeix farina d’arròs per espessar. Puigdollers explica que tot i que estan contents de poder-ho seguir fent, la xocolata a la pedra s’està convertint en un producte per a l’elit: “És un producte car, ja que la llum ha pujat molt. El molí ha d’estar tota la nit prèvia escalfant-se perquè el cacau necessita fondre’s i el molí ha de moure tota la xocolata. Ara fem poca producció“.
El cacau és l’essència d’aquesta història i tot i el canvi d’ubicació i de mans de fa una dècada, en aquest local es respira tradició. El mobiliari, les vitrines i uns aparadors que són patrimoni de la ciutat i que han vist passar generacions de xocolaters ho acrediten.
Els Fargas i des del 1985, antics treballadors
Després del marquès de la xocolata, l’any 1887, Josep Fargas es va convertir en el nou propietari de la xocolateria, una nissaga familiar que va durar fins a l’any 1985 amb la mort de de Maria Fargas Bosch. En aquest moment la botiga va passar a mans de tres treballadors de confiança, un dels quals era la tia àvia de la Laia Puigdollers.
La pedra de cacau no és l’única cosa que podem trobar a Fargas. Rajoles de xocolata, cacau en pols i les últimes tendències com la xocolata Dubai. Els productes clàssics són els bombons artesans, que es van adaptant als gustos d’avui dia. Puigdollers recorda com abans agradaven els bombons de licor “sobretot si podien estar farcits en comptes d’aromatitzats” i en canvi ara els que triomfen són els d’ametlla o avellana. Un altre producte tradicional de Fargas són les llengües de gat de xocolata fetes amb uns motlles antics i les trufes.
La parella ha agafat l’encàrrec amb il·lusió, però també amb obstacles: lloguers alts, el preu de la llum i la poca aposta dels veïns. “Els carrers per on caminem formen part de la nostra identitat i reivindiquem cada vegada més el comerç local, per no perdre’l l’hem d’ajudar“. Per això, considera que les cadenes fan molt mal al petit botiguer i demana que es visiti i es valori el petit comerç local.
