La història de Barcelona s’explica gràcies als comerços que han vist passar diferents generacions pels seus taulells. Aquest és el cas de la Casa Gispert (Sombrerers, 23) a tocar de l’església de Santa Maria del Mar, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. L’establiment, fundat per Enrique Gispert l’any 1851, manté viu el rebost de torrats de la ciutat.
“Quan va obrir, rebia molta fruita seca, espècies, safrà, cacau de les amèriques. Com que estava ben situada a prop del port, era una porta d’entrada d’aliments exòtics desconeguts a Barcelona i la botiga es va anar fent molt coneguda a la ciutat”, recorda l’Eduard Carner, mestre torrador.
El forn d’estil romà de 174 anys continua torrant la fruita seca
Ametlles, avellanes, festucs i nous omplen els prestatges i calaixos de l’establiment centenari. Ara bé, la joia de la corona amagada a la rebotiga és el forn de llenya d’estil romà del 1851, un dels més antics en actiu d’Europa.
D’estil romà vol dir que el foc és en un costat i la flama no arriba a contactar amb la fruita seca. Això fa que el temps de torrat es pugui allargar. Un cop acaba el procés, la fruita seca adquireix notes fumades. L’encarregat de saber si les ametlles i avellanes han arribat al punt òptim de torrat és l’Eduard Carner, un jove que ha après l’ofici de mestre torrador: “Testar el color, l’olor, el gust, inclús el soroll, per trobar-hi el punt Gispert, que és un torrat suau sense que es perdi el gust de la fruita seca amb un toc fumejat”.
S’utilitza llenya d’alzina per torrar ametlles, avellanes, festucs, cacauets, nous de macadàmia i anacards. “Això els dona el gust torrat, fumat, característic i únic. De casa nostra et pots endur una paperina calenta”, explica. Una tradició difícil de trobar avui dia.
Relíquies del segle XIX que es conserven a la botiga
L‘olor de la llenya fa gairebé dos segles que s’escampa pel barri, com la història d’alguns dels elements que hi ha a la botiga. Alguns dels mobles, les balances i el mostrador de l’entrada són del segle XIX, elements que els nous propietaris han volgut conservar: “N’han intentat canviar molt poques coses, sempre mantenint la tradició”, diu Carner.
La febre pel festuc no desbanca les avellanes i les ametlles
A banda de la fruita seca, també hi ha xocolates, tes, cafès, safrà DO de la Manxa, torrons, olis i licors. També les garapinyades, fruita seca caramel·litzada i els Kòdols, que són fruita seca recoberta de xocolata, una marca pròpia similar a les catànies. El mestre torrador diu que ara estan de moda els festucs —”És una febre”, apunta— però assegura que l’ametlla de Lleida i l’avellana de Reus no han deixat mai de ser el producte estrella de la botiga.
