compartir
Salvar bodegues i bars de sempre s’està convertint en una missió possible a Barcelona. El Bar Casi, el Bar Gol, la Bodega Manolo, el Mundial Bar, el Cafè del Centre, el Funicular, la Montferry, la Bodega Quimet i la Nulles en són exemples. La Bodega Nulles (Nàpols, 239), una de les últimes rescatades, manté la seva història gràcies als germans David i Carlos Montero, els mateixos que fa 15 anys ja van salvar la Bodega Quimet (Vic, 23) de Gràcia.
“Vam veure el local i les sensacions van ser molt semblants que quan vam entrar al Quimet. Un senyor que es jubilava, un negoci familiar, una bodega molt xula que tenia moltes possibilitats i ens vam enredar i ens la vam quedar“, recorda David Montero.
La Nulles, a la Dreta de l’Eixample, ha donat de beure i de menjar des de principis del segle XX al barri. La família que l’ha regentada fins ara va arribar de Nulles (Alt Camp) i hi va muntar un despatx de vins. Cent anys després, ha canviat de mans amb la jubilació de Lluís Guàrdia, però els germans Montero han decidit mantenir l’ànima d’aquest local històric: “Vam obrir a mitjans de juny amb la intenció de donar continuïtat a una bodega de Barcelona”.
Respecte pel passat amb mirada de futur
“Intentem respectar molt el que trobem, perquè això ve d’una família que ha passat moltes hores aquí, hem conservat el nom, la sanefa del raïm, el terra, la porta d’entrada, la rajola, el rètol, les portes de fusta…”, explica el David.
Però també hi aporten part del seu ADN, una petjada que han anat forjant al Quimet de Gràcia: “La nostra aposta aquí és molt semblant a la que tenim al Quimet. Hem mantingut la botiga de vins que ja hi havia, l’apartat dels embotits i el formatge nosaltres l’hem convertit en menjars per endur-se”.
Defensen una bona vitrina, la mateixa que a la germana gran de Gràcia: amanida russa, gildes, anxoves, seitons, fumats, tomàquet confitat i ostres amb copa de cava: “Ja havia treballat les ostres i pensava que podia encaixar dins d’una bodega, hi ha gent que ve a prendre dues copes de cava i quatre ostres. Nosaltres vam fer aquesta aposta fa 15 anys i ha funcionat. Jo penso que ara se’n veuen més”.
Una única cuina tradicional per a les dues bodegues
Han muntat una cuina a Santa Perpètua de Mogoda que abasteix cada matí les dues bodegues amb plats de cuina tradicional. Favetes amb pernil ibèric i ou pouché, tripa de vedella, carn a la jardinera, mandonguilles amb sèpia, bacallà amb samfaina i cigrons amb espinacs (com els feia l’àvia dels Montero) són les opcions de xup-xup que el client es pot emportar per menjar a casa o fer-ho al local: “Cada cop cuinem menys a casa i per això nosaltres oferim aquest servei per endur-se”. Esqueixada, formatges, xoriç, llom, pernil tallat a mà i pa amb tomàquet completen l’oferta culinària.
David Montero havia treballat de cuiner, però va decidir que volia un lloc per a ell. Explica que el va convèncer entrar a un lloc on no s’havia d’inventar res: “Podia haver dit aquí farem quatre tapes, una amanida de mesclum i el rul·lo de cabra a sobre, però vaig creure que s’havia de mantenir l’esperit del lloc, si s’ha de tallar pernil, comencem a tallar pernil, si s’han de netejar anxoves, comencem a aprendre a fer-ho. A la cuina no t’ensenyen a netejar una anxova i són coses molt clàssiques dins d’una bodega”.
A la Nulles no només es menja, a la bodega es respira vi: barriques carregades de Priorat, Gandesa, Penedès, vermut, porto, moscatell, xerès, ranci o brandi, escumosos agafant fred a les neveres de fusta i cervesa. L’olor, les botes penjades, les taules descolorides, els elements del passat de la Nulles, i la presència del Lluís Guàrdia, l’antic propietari que viu a la porta del costat i que vigila que l’essència de la Nulles, que va tirar endavant l’avi, segueixi al barri.
“S’han de cuidar, si no, a poc a poc s’aniran perdent. Si que queden bodegues a Barcelona, però has d’anar a buscar-les”, assenyala Montero, que espero que la Nulles es converteixi en punt de trobada del barri com ho ha fet la Quimet.
