Kikiriki, la família que va fer del pollastre a l’ast i les cues una tradició dels diumenges

Tot i que anar a buscar un pollastre a l’ast per dinar el diumenge pugui semblar una tradició molt instaurada, només fa 63 anys que va començar a Barcelona. El 1962 va obrir a Hostafrancs la primera rostisseria de pollastres de la ciutat, el Kikiriki (Sant Roc, 13-15), una idea que va importar Joan Casas d’un viatge a Berlín.

El negoci continua en actiu i, amb el temps, ha sumat dos espais més. L’any 1998 va obrir el restaurant Kikiriki (Gran Via de les Corts Catalanes, 335) i la tercera generació manté el llegat amb una proposta evolucionada de l’ast de l’avi a Rooster & Bubbles (París, 177 i Pla de Palau 12).

Un viatge a Berlín, un visionari i el gas ciutat

Els inicis de la tradició dels pollastres de la família Casas es remunta a un viatge que Casas va fer a Alemanya, on va descobrir la màquina de rostir amb foc amb un sistema de rotació lenta, com en la tradició libanesa o mexicana. Després de tornar de Berlín, inspirat per aquesta rotatòria, va decidir dissenyar una màquina que funcionés amb una innovació tecnològica del moment, el gas ciutat.

Per fer-ho, va construir un prototip que va provar al Kikiriki. “Tradicionalment es cuinava a la llenya o amb mecanismes més rudimentaris. La màquina del meu avi permetia una cocció més ràpida i amb molt volum“, recorda en un reportatge al B de gust Marc Martínez, tercera generació del Kikiriki.

“Va ser el primer a muntar una rostisseria com les que coneixem ara”, assenyala Martínez. A partir del Kikiriki, el pollastre a l’ast va ser un èxit i als anys 80 ja s’havia instaurat com una tradició a la ciutat amb famílies fent cua els diumenges per endur-se el dinar cap a casa.

“Pollastre a l’ast, croquetes i cava”

Però aquesta no és l’única tradició que va introduir la família Casas a la societat barcelonina. També van instaurar el maridatge del pollastre a l’ast amb cava, que ells servien en les icòniques copes Pompadour: “Era un concepte de pollastre a l’ast, croquetes i cava“. Fins aleshores el cava estava acotat a les celebracions familiars i a Kikiriki van decidir obrir ampolles cada dia, perquè “cada dia era digne de celebració”. “Els meus avis van voler acostar el cava, que aleshores només estava reservat a certes classes, a tothom”, afegeix.

La llarga barra de la rostisseria es va convertir en punt de trobada i en un imprescindible d’Hostafrancs. En cinc anys van duplicar la producció de pollastres a l’ast i per sis pessetes se’n podia menjar cada dia.

Actualment, la primera rostisseria continua amb el mateix esperit i altres tipus de menjar casolà per emportar i, a més, han incorporat una màquina expenedora de menjar casolà al mateix local que funciona 24 hores i que permet menjar pollastre, xai o una lasanya.

El restaurant on la segona generació continua el llegat

I d’aquesta rostisseria icònica a la segona generació Casas que comanda el restaurant Kikiriki. Aquí mantenen el pollastre a l’ast com a plat insígnia, però el menú va molt més enllà, amb cuina tradicional catalana. L’àvia, Maria Recasens Mercadé, i fundadora amb el seu marit, Joan Casas, del llegat familiar, ha deixat els fogons a la seva filla, Ana Maria Casas Recasens. Tot i això, la Maria encara s’encarrega de la crema catalana i de controlar que no falti sal o espessor a cap plat.

“La tradició del pollastre a l’ast portada a l’actualitat”

El negoci dels pollastres no acaba aquí. Sis dècades més tard del primer negoci, s’han establert dos restaurants que actualitzen el llegat familiar, Rooster & Bubbles, dirigits pel net dels pioners, Marc Martínez: “Portem al dia la tradició del pollastre a l’ast i experimentem amb la cocció”.

El jove de la família volia continuar amb la tradició familiar, el mètode de cocció i el pollastre i per això l’eix vertebrador de la seva proposta gastronòmica és la màquina de rostir pollastres, porc i xai a l’ast, però també ànec, garrí i carabassa de violí.

Carns que, com feien els avis, es mariden amb escumosos: “Respecte i no oblidar d’on venim i és molt maco poder dir que fa 65 anys que la meva família estava fent això i jo puc continuar fent-ho”.

“La cocció a l’ast és l’única cocció que l’aliment no toca el foc directament, cocció molt saludable perquè no hi ha cap greix afegit. És una cocció lenta que treballa molt bé el producte i que en manté les propietats amb un sabor característic”, defensa Martínez. Un producte que ha marcat la seva família des de les terres i pollastres que tenia l’avi a la Pobla de Montornès, el seu poble natal, fins a tres restaurants i una rostisseria a la capital catalana.