“Piropo és llibertat d’expressió en la cuina i en la beguda”. Quan se li pregunta pel seu nou projecte, el cuiner Quim Marquès no pot evitar una rialla divertida quan el descriu com una aposta per recuperar “plats oblidats que ens fan molt feliços”. Començant pels dàtils amb bacó, continuant pel còctel de gambes i els ous farcits i acabant amb les profiteroles de nata, la cuina del Piropo (Topazi, 18) et trasllada “a quan anaves a casa la tieta o l’àvia de celebració”.
El vitello tonnato, el croque-monsieur, el paté de campanya, el bou a la borgonyesa, els macarrons i les croquetes (les mateixes que serveixen al restaurant Santa Magdalena, cosí germà del Piropo) completen la carta. En el capítol de les postres s’ha de tastar el pastís Tatin.
“Ens hem oblidat de la Barcelona del disseny”
El restaurant és també una oda al disseny: “Hem aposat de valent per fer un local molt actual que no tinc cap mena de dubte que crearà tendència”, assegura Marquès. “Ens hem oblidat de com era de moderna la nostra ciutat, per això apostem per posar Barcelona al lloc on ha d’estar estèticament i culturalment”, lamenta el cuiner. Les diferents tonalitats del vi tenyeixen les rajoles de les parets i el mobiliari. També la nevera amb rodes vintage que fa arribar els vins i escumosos a les taules.
L’atmosfera es completa amb gerres, vaixelles rescatades de fires de brocanters, làmpades de disseny dels 80 i la música que surt del tocadiscos clàssic que hi ha a l’entrada del restaurant. El Piropo és el projecte més nou de Marquès, que fa dos anys va obrir el Santa Magdalena, una “aposta valenta per la cuina tradicional i els vins catalans”.
“Hem d’apostar per l’ofici i el bon producte”
Fill de la primera promoció de cuiners que van sortir de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona, Marquès es va donar a conèixer amb el Suquet de l’Almirall: “Tot ha canviat molt. Quan jo vaig començar hi havia famílies que tenien restaurants que passaven de pares a fills. Avui molts d’aquests negocis han acabat en mans d’empresaris amb diners que els converteixen en un restaurant de cartó pedra”.
Compromès amb els valors de l’hostaleria, ell creu que “tots aquells a qui ens agrada aquest món hem d’apostar per l’ofici i defensar el bon producte per fer feliç la gent”. Al Piropo compta amb Marcel Olivares a la cuina: “Des de petit m’ha apadrinat. Vaig treballar al Suquet i sempre m’ha guiat. Vam retrobar-nos al Santa Magdalena i quan em va explicar el projecte del Piropo m’hi vaig llançar de cap”. Olivares és massa jove per haver assistit a les festes que s’obrien amb safates de dàtils amb bacó: “Jo li puc donar una altra visió d’aquests plats. Entre els dos fem un bon tàndem“.
