El Petit Montjuïc és “un lloc de trobada del barri del Poble-sec“, explica la propietària, la Marta Baldó. Serveixen plats algerians i unes tapes fredes mediterrànies. És una barreja algerianocatalana que després de gairebé nou anys s’ha guanyat una merescuda fama com a proposta gastronòmica de “després de l’obra, després del museu”, per la seva proximitat al Teatre Lliure, al Grec, al MNAC i a la Fundació Miró.
Amb tot, el seu popular cuscús podria tenir els dies comptats. La ubicació del local (amb un flux de passavolants molt fluctuant) i les seves dimensions podrien posar en perill la seva continuïtat. Són temps difícils per als bars petits. Fora dels mesos de bon temps i dels caps de setmana, poca gent (més enllà dels veïns) puja a la falda de Montjuïc. I a l’hivern la seva assolellada terrassa està desaprofitada. Els propietaris miren de buscar una solució per no haver de tancar el bar.
Carisma i simpatia
El Petit Montjuïc és un local menut, acollidor, que desborda carisma i simpatia. Va néixer el 2017 amb la voluntat de generar tribu: “La meva germana sempre em deia que el que estàvem fent era ampliar el menjador de casa perquè poguessin venir els amics”, recorda Baldó. Té una llum especial, està orientat a sud i a la tarda les tonalitats ataronjades inunden les parets folrades de terratzo groc.
La Marta parla amb molta estima del seu “petit”, un bar que els ha permès conèixer molts veïns del barri: “Hem fet molts amics, gent que no hauríem conegut i que el bar ens ha portat i s’ha quedat amb nosaltres”.
El cuscús del Souhail
“El millor és el cuscús que fa el Souhail”, diu convençuda la Marta, que fa molts anys que tasta els plats que prepara el seu marit. “Quan cuino les verdures no hi afegeixo la carn ni el pollastre, de manera que si algú demana cuscús vegetarià, ho és de veritat”, explica el Souhail Basil. Hi posa pastanaga, ceba, carbassó, ceba, tomàquet, coriandre i cúrcuma, entre altres espècies.
Ell és l’encarregat d’elaborar tots els plats i tapes del Petit Montjuïc. Les seves especialitats són el cuscús de carn, el de pollastre i el de merguez (una salsitxa de vedella originària del nord d’Àfrica), a més d’unes mandonguilles per sucar-hi pa. Basil defensa que el bon cuscús s’ha de fer a la couscousier, al vapor, perquè cada gra “vagi agafant cos” i li doni unitat. També hi afegeix smen, una mantega feta a base de llet de xai, que deixa la sèmola de blat amb una textura perfecta.
El cuscús és un plat saborós i acolorit. Quan se serveix a taula es rega amb el brou de coure les verdures, la carn o el pollastre al forn, per amorosir tots els ingredients.
La tieta Béatrice
El Souhail és algerià. De jove, un cop acabat el servei nacional obligatori, va fugir a Tunísia al costat de la seva tieta per por als conflictes armats al seu país. Amb ella va aprendre a comprar al mercat i a cuinar, i després va acabar entrant al món de l’hostaleria… “I quan vam obrir el Petit Montjuïc vaig començar a fer el cuscús amb la recepta de la meva tieta Béatrice, i a la gent li va agradar molt“.
