A Torre Baró hi ha un parc de 900 metres quadrats que no apareix ni a Google Maps, ni tan sols al web de l’Ajuntament. De fet, fins i tot per als veïns és difícil de trobar. És al final del passatge de Carreras, entre els carrers de Llerona i de Castelldefels, una via que sembla no portar enlloc, però que desemboca al Parc d’Apol·lo. És un raconet de pau i tranquil·litat amagat a la vall que es forma en una corba del carrer de Llerona.

Un aqüeducte com a porta d’entrada

Un aqüeducte de principis del segle XX, l’aqüeducte del Baix Vallès, fa les funcions de porta d’entrada al parc, que ascendeix en terrasses pel talús d’un torrent. A les terrasses hi trobem una font, un amfiteatre i taules i bancs. També una zona de jocs infantils i un arbre que destaca per la grandària. “El que més interès tenia era el que han enderrocat, la casa… Era una casa senyorial, molt bonica”, explica Arnaldo Gil, de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. “I després l’arbre i la font, que malauradament la restauració que n’han fet no s’entén perquè no s’hi pot agafar aigua”.

Un projecte de ciutat jardí truncat

El parc el configuren una sèrie de terrasses amb bancs i espais de trobada que descendeixen fins a arribar a una font i un aqüeducte. El nom de Parc d’Apol·lo recorda la casa que s’alçava a la zona entre el 1940 i el 1995, el Mirador d’Apol·lo. Va ser batejat amb aquest nom perquè els propietaris tenien una estatueta del déu grec. La casa es va convertir en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí, que no va prosperar.

Un parc fantasma que no surt als mapes

Als voltants de la casa hi havia un jardí, un pou, arbres i una font. La casa va ser expropiada per l’Ajuntament i enderrocada l’any 1995, tot i les protestes de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. L’entitat conserva a la seva seu una estàtua de la deessa Venus i un cadenat procedent de la casa desapareguda. Al costat de l’amfiteatre, el grup de veïns que es van encarregar del manteniment de la zona després de l’enderroc hi van instal·lar l’any 1995 una placa en record del mirador. Aquesta placa és, de fet, l’únic indicador que identifica el parc. “Crec que ni tan sols els veïns de Torre Baró coneixen l’existència d’aquest miniparc. No n’hi ha indicacions, no apareix a cap plànol de la ciutat, i queda totalment oblidat i descuidat, quan hi tenim elements que crec que són molt interessants”, afirma Arnaldo Gil.

L’any 2002 l’Ajuntament va urbanitzar la zona com a parc, i en va remodelar la font i el jardí. De tot el projecte urbanístic només en va sobreviure el nom d’Apol·lo.