Ferran Buxeda no s’imaginava que la seva vida faria un gir i acabaria regentant 10 cafeteries d’especialitat a Barcelona. Ell era conductor de metro nocturn de l’L2, i sempre havia tingut ànima d’emprenedor. Només li faltava el capital inicial i el projecte.
Buxeda es va enamorar del cafè d’especialitat en un moment en què encara no hi havia hagut el boom a la ciutat i no eren tantes les cafeteries que servien aquest cafè amb traçabilitat i qualitat. Una dècada després, la marca de cafeteries de Buxeda, Onyva, s’ha consolidat a la capital catalana.
Buscava un sou fix per poder emprendre
Abans de convertir-se en barista, Buxeda treballava al metro i practicava ciclisme, dos elements cabdals per entendre Onyva. El metro li va permetre tenir els diners per emprendre, i la bicicleta, descobrir el cafè d’especialitat. “Vaig tenir molt clar des del moment que vaig entrar al metro, amb 20 anys, que en el moment que em fessin fix demanaria un crèdit per començar el meu negoci” recorda. I així ho va fer.
El cafè d’especialitat va aparèixer per casualitat durant una pausa enmig d’una sortida en bici: “Jo corria en bici, feia ironmans, i em trobava que tot anava molt de pressa, i vaig començar a parar”. Aturar-se i fer un cafè es va convertir en un ritual i va començar a pensar en la idea d’unir cafè i esport.
Buxeda va demanar un crèdit i va obrir la primera cafeteria Onyva (‘som-hi’ en francès, un nom inspirat en el ciclisme i el Tour de França) al carrer de la Ciutat de Balaguer, on es combinaven les dues passions: la possibilitat de fer un bon cafè i servir de comunitat i seu per a molts amants de la bicicleta que organitzaven sortides ciclistes des de la cafeteria.
10 cafeteries i un torrador a Sarrià
Durant els primers anys va combinar les dues professions. Al matí obria i portava la cafeteria i, a la nit, anava al Paral·lel a conduir el metro de l’L2. I, mentrestant, havia d’aprendre tot sobre el món del cafè: “De prendre càpsules a casa, a un cafè amb un origen. Vaig començar a indagar i a descobrir aquest món”.
En aquells 35 metres quadrats a Sant Gervasi no només va començar el seu projecte vital, també va conèixer el seu soci Lluís Esteve, amb qui ha continuat creixent fins a tenir 10 locals i un torrador propi.
Buxeda explica que des dels inicis va tenir clar com havien de ser les seves cafeteries: “Volia aportar el que jo trobava a faltar a moltes cafeteries amb cafè bo o no. Trobava a faltar la proximitat, que et parlin pel teu nom, et saludin,… com si la gent entrés a casa meva”.
Una dècada després, ja no va al metro a treballar i els locals rutllen amb un cafè torrat a Sarrià: “No he fet servir gaire el nom de cafè d’especialitat més aviat explico que es un cafè que es cull a mà, que es torra a Barcelona i hem intentat que tot el que envolta el cafè, com la llet, fos de bona qualitat, i que tot elevés l’experiència”.
Buxeda també està satisfet ja que ha aconseguit que clubs de ciclistes i grups que es troben per fer rutes diuen: Quedem a Onyva. Aquest és el resultat d’aquell somni del 2016 quan va decidir fer un gir de guió i va emprendre unint passions.
Una auténtica idiotez de historia