Una de les majors col·leccions del món sobre la cultura del cafè ha obert les portes a Barcelona. És el Museu del Cafè (via Laietana, 36) que alberga més de 2.000 peces i 1.200 volums sobre la cultura del cafè.
L’espai té dues plantes amb passadissos infinits replets de molinets de cafè, cafeteres, cartells, utensilis i pots de llautó. Un recorregut històric des del segle XIX que comença amb una peça del 1862 procedent d’Anglaterra. És el molinet més gran del món, que es va construir per a l’Exposició Universal de Londres i té el segell de la casa reial britànica, un privilegi excepcional en temps de la reina Victòria.
L’antic propietari del Café di Roma, l’impulsor del museu
Aquesta peça, única per la seva mida, va estar exposada als magatzems Harrods, primer a Londres i després a Buenos Aires, fins a caure en mans d’un col·leccionista. Al cap d’un temps, Giuseppe Panasiti, propietari de tota la col·lecció, l’ha aconseguida per al museu: “‘Aquesta me l’he de quedar’, em vaig dir“.
Panasiti és un amant del món del cafè que va començar l’idil·li amb aquest producte l’any 1994, quan va obrir un Café di Roma a Barcelona. Amb els anys va arribar a tenir fins a 100 establiments a la península Ibèrica fins que els va vendre l’any 2000. Ara té tres locals a la nostra ciutat amb el nom de Cappuccino (via Laietana, 23 i 44, i la Rambla, 76) que gestionen els seus fills.
“Sempre he estat ficat en aquest tema d’antiguitats amb molinets, cafeteres, i quan va arribar el moment que les cafeteries les portaven els meus fills, vaig dir: ‘Què faig jo?’. Per la passió que tinc vaig decidir fer el museu“, recorda Panasiti.
La cafetera del Central Perk
En els últims dos anys ha visitat col·leccionistes d’arreu del món per ampliar la col·lecció i ha aconseguit peces tan especials com la cafetera que del 1994 al 2004 es va utilitzar al Central Perk, la cafeteria icònica de la sèrie americana Friends. Aquesta màquina es va fabricar a Gaggia a mitjans del segle XX i va contribuir a la popularització del cafè exprés en entorns comercials.
També especial és la Victoria Arduino “Extra” del 1910, una màquina de cafè exprés de gran capacitat. Com aquesta només se’n van fabricar cinc i les altres quatre no se sap on paren. Panasiti apunta que l’última vegada que va funcionar aquesta màquina va ser durant els anys 40 i 50 a l’Hotel Le Negresco de Niça.
També s’hi pot veure una cafetera Solac del 1916 feta a Barcelona que va ser el primer model de cafetera de bar a Espanya.
“Barcelona és una ciutat cafetera”
Aquestes joies del patrimoni cafeter s’han agrupat a la col·lecció de Panasiti, un emprenedor que va començar amb un molinet de cafè que li va costar 1.500 pessetes, el 1994, i ara té un dels espais més importants del món dedicats a una de les begudes més consumides del planeta. “Van venir a visitar el museu alguns torrefactors i ells que viatgen molt em van dir: ‘No hem vist res així’“, diu, orgullós.
Tecnologia, disseny, comerç, relacions socials i diferents cultures es poden intuir a través de les peces que s’hi exposen. Per Panasiti, aquest espai és un retorn a la ciutat —”que m’ho ha donat tot”— i per això també ha recollit llibres que parlen de la Barcelona dels cafès d’època, punts de trobada i on els ciutadans carregaven bateries. El cafeter ho té clar: “Barcelona és una ciutat cafetera”.
