La nova llei catalana contra el malbaratament d’aliments és una norma pionera que, entre d’altres, permetrà controlar i quantificar les pèrdues dels aliments a la restauració, així com incentivar el reaprofitament de molt menjar que acaba a les escombraries. D’això en saben força al restaurant Semproniana. La propietària, Ada Parellada, defensa des de fa anys que no s’han de malbaratar aliments i assegura que aquesta llei és una resposta “sensata a la necessitat de reduir el volum de menjar que encara es podria consumir però que acaba a les escombraries”. Segons dades de la Generalitat, cada any acaben a les escombraries 262.000 tones d’aliments, la qual cosa suposa 35 quilos per persona, un 7 % dels ingredients adquirits.

Al Semproniana saben que aprofitar, fer un bon inventari i organitzar bé els aliments a la nevera són algunes de les claus per evitar que el menjar es faci malbé. Un cop cuinat i servit, la decisió del client d’aprofitar el que li ha quedat al plat va més enllà de reduir els residus orgànics. També implica reivindicar la feina que hi ha al darrere de cada ingredient. Parellada assegura que, al contrari del que molta gent pensa, per al cuiner és una satisfacció que el client demani per emportar allò que ha sobrat de l’àpat.

Dificultats per reduir els envasos de plàstic

La llei demana també que els envasos en els quals es lliuren aquestes restes de menjar siguin biodegradables. A restaurants com el de cuina hindú Masala73 creuen que a curt termini no podran eliminar el plàstic. En el seu cas no es troben amb gaires clients del restaurant que demanin per emportar allò que ha sobrat, en canvi sí que fan moltes comandes a domicili i, tot i que ho estan estudiant, de moment no han trobat cap alternativa als tàpers de plàstic que suportin les altes temperatures del curri acabat de sortir del foc. Asseguren que “quan una llei és tan positiva s’ha de buscar la manera de complir-la, com ja han fet amb les canyes, que han deixat de ser de plàstic, o els gots i plats d’un sol ús, que ara són compostables i fets a base de blat de moro”.

A banda de facilitar que el client s’endugui allò que no s’ha acabat, la llei preveu una jerarquia de prioritats pel que fa als excedents. Allò que no comprin o consumeixin les persones es destinarà a l’alimentació animal, i si no és possible anirà al compostatge o altres usos tècnics. L’objectiu és reduir a la meitat el malbaratament d’aquí al 2030.