Meritxell Duran és una dona amb un univers propi. El poblen éssers que semblen vinguts d’un altre planeta, que inunden les seves creacions sobre paper i que es poden manipular quan adopten les tres dimensions. És el cas del seu darrer projecte, un Equip de cuina format per nou cassoles de fang aptes per cuinar.
A Duran li agraden molt més els objectes bells i útils que aquells que només s’han admirar i per això s’ha envoltat d’aquestes olles durant un dels actes diaris en què passem més estona, cuinant. Les peces tenen cara perquè “busquen la relació més directa amb aquell qui les utilitza”, explica l’artista, i que cadascú s’hi pugui identificar.
Fang apatxe amb brilli-brilli
Meritxell Duran explica que per al procés de creació ha trobat una argila “que no és fàcil“. Es diu apatxe i porta molta mica, un mineral provinent de roques ígnies que aporta elasticitat ideal per a ceràmica utilitària d’ús per al foc directe.
A més, fa que les peces tinguin un brilli-brilli que els dona un punt sofisticat, diu l’artista. Duran treballa amb uns motlles d’escaiola “bàsics i molt precaris“, en què va prement el fang fins que agafa la forma i la peça queda copiada. Després s’hi aplica un esmaltat interior, mentre l’exterior queda “a pèl”, perquè les taques d’oli o el pas del temps imprimeixi el seu segell en aquesta superfície porosa.
Cuinar, un acte d’amor
“Per nosaltres, cuinar és un acte d’amor“, confessa. És conscient que la proporció entre les llargues estones que un passa a la cuina no té res a veure amb el breu moment en què els comensals es cruspeixen el menjar, per això s’acompanya d’aquestes cassoles. Són aptes per a qualsevol superfície: des d’un foc a terra fins al gas o la inducció. Només cal posar una peça de ferro o alumini per aïllar el foc de la peça.
“Cuinar amb fang no té res a veure amb la cocció amb alumini o ferro fos. Manté un gust molt més profund”, admet Meritxell Duran. L’escultora recomana que en aquestes cassoles s’hi cuinin rostits, llenties o mongetes… aliments que requereixen temps, amb un “efecte forn” en què continuï la cocció malgrat s’hagi apartat del foc.
Són obres artístiques d’allò quotidià, peces que transformen el menjar, “que no deixa de ser un cosa divina”, defensa Duran: “I tornar a donar-li la generositat que té em sembla just i necessari”.
