Entrar a la Bodega Pàdua (Pàdua, 92), al Putxet i el Farró és fer un viatge en el temps. Les parets repletes de fotografies en blanc i negre, ràdios i càmeres antigues, ampolles, instruments musicals i sobretot peces del Seat 600 converteixen l’espai en un museu. La majoria dels objectes són donacions o dipòsits de veïns que han deixat bocins de records de la seva vida en aquest restaurant emblemàtic que ja suma més de set dècades.
“El meu sogre va posar algunes antiguitats que tenia i la gent va començar a preguntar i els vam dir que, si tenien coses, aquí teníem espai de sobres” explica al programa B de gust Jordi Ratón, el propietari del celler.
Instantànies del barri que els veïns guardaven als seus àlbum familiars s’han anat penjant a les parets d’aquest antic magatzem de vins. Avui pràcticament no hi ha ni un forat lliure.
Tot va començar amb en Marcel Grassa el 1949 quan va instal·lar en aquest local un magatzem de vi que servia vins a domicili a la zona alta de Barcelona. Més tard, va obrir el magatzem al públic per fer venda al detall.
L’any 1979 va traspassar el negoci al pare de Jordi Ratón, en Vicente Ratón, que va afegir una petita barra de bar que es va anar menjant l’espai del celler: “Els cellers cada vegada ho tenien més difícil perquè els supermercats arribaven amb uns preus amb els quals no es podia competir“.
La cuina va anar agafant protagonisme amb els plats de la mare del Jordi: “A l’inici no es feien menús, però sí plats diaris, el plat del dia, de tripa, mandonguilles…” L’any 88, el Jordi es va incorporar al negoci familiar. “Després han vingut més cuiners, fins que m’hi vaig posar jo durant 8 anys. Ara ja no estic de titular, però superviso els menús, les compres…”, explica.
Menú casolà de dilluns a dissabte
Actualment fan un menú de migdia casolà de dilluns a dissabte per 16,90 euros, amb quatre primers i cinc segons a escollir. Una oferta que no té rival al barri: “Fa més de 20 anys que fem menú i cada vegada anem a més, de fet de competència no en tenim gaire, no hi ha gaire llocs al barri que facin menús. No és fàcil canviar de plats a diari”.
Els esmorzars de forquilla i el capipota, en auge
Els plats canvien segons el dia, però se’n mantenen alguns de clàssics com els dimarts i dijous d’arròs, els divendres de fideuà i els dissabtes de cargols. Els ous estrellats també són habituals, i a la Bodega Pàdua els cuinen de diferents maneres. No hi falta tampoc el capipota, que s’ha convertit en l’estrella del local: “El capipota està molt a l’alça perquè és molt bo i l’hem posat tots els divendres al menú“.
A banda d’aquest plat, també ha revifat l’interès per l’esmorzar de forquilla. La bodega s’ha establert com una de les parades obligatòries pels amants del capipota, dels cargols i del bacallà. “Els del baby boom ja comencen a jubilar-se, jubilats adolescents que queden per esmorzar. Nosaltres estem notant molt l’auge de l’esmorzar de forquilla“, diu Ratón.
“Vam participar l’any passat al Primer concurs de capipota de Catalunya i vam quedar finalistes” diu orgullós, un plat que creu que ha desbancat la tripa i està de moda.
“Anem al lloro”
Si la Bodega Pàdua és coneguda pels menús diaris i els records, també ho és pel lloro Ricky i pel Seat 600. El Ricky va arribar als anys 80 i en va viure més de 30 any en aquest local: “Estava lliure, xerrava i reia, i la gent en va agafar el nom: ‘Anem al lloro’. Ara és el nostre logotip”.
Gairebé un 600 complet al local
Ratón recorda que ja tenien un local singular i el 2013 van decidir buscar un motiu més. El responsable del vincle amb el clàssic 600 va ser el seu sogre, que havia treballat a la Seat i ja havia aportat algun element al local.
Més tard, van afegir un sortidor de cervesa fet amb el motor d’un 600 i van contactar amb el Club 600 de Catalunya. I, dit i fet, el 600 va fer-se amo del local amb diferents peces que es van incorporant cada any quan, per la Festa Major del Farró, la bodega organitza la Festa del 600, que omple el carrer de cotxes antics. Ara ja hi ha pràcticament tota la xapa d’un cotxe al celler i són el local social del Club 600 de Catalunya.
També han estat local d’una colla de Sant Medir i dels tabalers del barri, FarróFoc. I és que el propietari de la Bodega Pàdua la defineix així: “Si fos un poble, jo crec que seria com el casinet del poble, és un referent perquè les que hi havia han anat tancant i aquest és un dels pocs que queden”.
