Després de guanyar fa dos anys la 10a edició de Master Chef, el conegut programa de cuina de Televisió Espanyola, l’èxit a les xarxes socials de la cuinera María Lo es va disparar. Actualment té més de 400.000 seguidors a Instagram que diàriament consulten i cuinen les receptes que hi penja. Receptes que ara també estan recollides al llibre “Cocínalo”, publicat per l’editorial Grijalbo. María Lo viu a Barcelona i a banda de cuinar també explora de forma incansable l’oferta gastronòmica de la ciutat. “És un problema per a la meva butxaca perquè no tinc cap control de provar i provar”.
“Em sap greu que la cuina tradicional acabi sent elitista”
La combinació dels seus coneixements culinaris i el seu morro fi la porten a afirmar amb rotunditat que la moda dels anomenats “bars de tota vida” que es viu a Barcelona està provocant un efecte no desitjat: “Ara hi ha una moda molt gran, però, el que jo critico és que et cobrin una tapa de galta de porc petita a 15 euros. El bar de tota la vida ha de donar menjar amb cassola gran, barat i democràtic. No pot ser un menjar elitista”. La jove cuinera cita altres exemples: “No et poden posar un trosset de truita amb una llesca de pa per 10 euros”.
Diu que entén que la cistella de la compra i els serveis s’han encarit, però així i tot, insisteix: “Em sap greu que la cuina tradicional sigui tan cara i acabi sent elitista”. Precisament un dels seus objectius de cara al 2025 és obrir un bar de tota la vida: “És el que he volgut sempre i ara sembla que em vulgui afegir a l’onada. No sé quina credibilitat tindré”, riu. “Ja sé que no ho hauria de dir, però no busco fer-m’hi rica. Vull que sigui un bar petit, que jo pugui mantenir el contacte amb la gent. Amb menjar bo”.

Els llocs preferits de Maria Lo per menjar a Barcelona
María Lo està pensant en un local a l’estil dels bars de Cadis, ella és de Chiclana de la Frontera: “Espero que aquí també funcioni. Que la gent hi pugui menjar dempeus, una mica com a El Xampanyet”, local que cita com un dels imperdibles de la ciutat. La seva llista de recomanacions també conté el restaurant Capet: “M’encanta com l’Armando treballa el producte, amb textura i bona cocció”; la Granja Elena: “Un temple del producte”; la casa de menjars de Sarrià Santornemi: “Cuinen de bojos”; el Bisavis: “Al·lucino perquè el xef s’ho fa tot sol”; el bar Bodega Carol: “Em menjaria quilos de les seves cues de porc”; el Glug: “Amb unes postres per recordar”; i el Topik Restaurant: “M’encanta anar-hi a menjar”.
Lo es compromet a incloure a la carta del seu futur bar “tortitas de camarones” i molt probablement hi haurà alguna de les receptes del seu primer llibre, “Cocínalo”. Un llibre que ella descriu com “un poti-poti de les receptes que faig i m’agrada cuinar a casa per les persones que estimo. M’agrada que marxin amb un somriure després de posar-se a la boca una mossegada del que he cuinat”. Són receptes tradicionals “d’aquelles amb gust i de fer amb temps, però amb un to modernitzat”.
