Una mantegueria era el lloc on es venien productes làctics com mantega, formatges i llet i també altres productes frescos. Més tard s’hi van incloure els embotits. D’aquí ve el nom de Mantequeria Lasierra (Rosselló, 160), la botiga de queviures que han regentat tres generacions dels Lasierra des del 1953. En aquest cas era un establiment a mig camí entre una xarcuteria i una botiga de queviures on l’avi ja va començar a incorporar productes gurmet.
La història dels Lasierra en aquest xamfrà del carrer d’Aribau amb Rosselló, a l’Antiga Esquerra de l’Eixample, es remunta a set dècades enrere, però les arrels de la botiga són anteriors. Abans, el 1900, va ser la drogueria La Nueva Maravilla, que va donar servei fins al 1953, quan l’avi del propietari actual, Ramon Lasierra, va veure un cartell de traspàs de l’establiment i no s’ho va pensar. Lasierra en va agafar les regnes i va rebatejar la botiga amb el cognom de la família.
“És un palau del bon beure i del bon menjar”
“Abans no existien els supermercats i una botiga de queviures havia de tenir detergent, sucre… I ell, com si tingués alguna mena d’intuïció, ja veia que això anava de caiguda i va intentar especialitzar-se en bons vins, bons caves, pasta, conserveria, formatgeria…”, recorda el net del fundador amb el mateix nom, Ramon Lasierra, en un reportatge del B de gust.
En temps de supermercats han optat per l’especialització amb productes de qualitat i proximitat i una seleccionada vinoteca. “És un palau del bon beure, del bon menjar i per als amants de gustos exquisits”.
Aquesta història l’han escrit tres Ramons Lasierra que han vist com el barri i la clientela anaven canviant: “Abans en aquests barris hi havia molta vida de famílies perquè vivien en aquests pisos, ara hi ha moltes oficines i aquestes famílies s’han allunyat pel preu de l’habitatge”, diu el pare. Tot i això, continuen tenint clients fidels i fins i tot gent que ve a buscar productes concrets que “en un altre lloc no troben”.
Aparador farcit de productes
Les prestatgeries centenàries estan atapeïdes de conserves, vins i caves; les neveres, d’embotits i formatges, i l’aparador és un clam a entrar-hi i xafardejar i segur que comprar algun bon producte. “Les botigues es dissenyaven perquè tinguessin un aparador més ample i jo no he canviat gaire la manera de fer. Res d’aparadors minimalistes, el volem farcit amb la màxima oferta possible. I ja serà el client qui decideixi què vol”.
Etiquetes a mà amb tota la informació del producte
A banda del mobiliari també es conserva la manera de fer i el pare, ja jubilat, continua la tradició de fer les etiquetes a mà i amb tota la informació dels productes: “Tu has d’indicar què és i d’on ve i, com que el meu pare sempre ha tingut molt bona cal·ligrafia, de tant en tant li ho demano”. De fet, el pare explica que aquestes etiquetes li han donat un munt d’anècdotes i converses amb la clientela quan llegien el lloc de procedència dels productes: “Jo vaig fer la mili aquí o la meva família hi viu”.
“Si hagués de pagar un lloguer no seria viable”
Uns dels motius que expliquen que l’establiment continuï endavant és la visió de futur de l’avi, que va decidir comprar el local: “Sempre amb aquella intuïció profètica. Va intuir que el preu de l’habitatge seria un problema. Si avui jo hagués de pagar un lloguer no seria viable“.
Tot i tenir el local de propietat han de vetllar per la venda. Per això no tenen productes de luxe i aposten per la qualitat, però a un preu assequible. Lasierra explica que vol que el producte es vengui i roti i el client vulgui repetir. Per això, per exemple, no tenen grans escumosos ja que potser només en vendrien un a l’any: “D’aquí ve la frase: ‘Ramon, recorda que tenim una botiga, no un museu’. Hi ha gent que entra, les admira, les fotografia per a les xarxes, però no les compra i la funció de la botiga es proveir de serveis els clients“.
Tot canvia, però tot segueix. “Si antigament t’havies d’embrutar molts les mans, ara tot arriba envasat”, si abans s’obria dissabte a la tarda, ara es tanca, però una de les grans responsabilitats perdura: “He de vetllar pel llegat del meu avi, del meu pare i d’una petita porció de Barcelona, perquè aquest local forma part de la història de la ciutat, del barri, i és el que ens connecta amb el nostre passat”.
Lasierra apunta satisfet que són “l’únic establiment de queviures que és centenari, de propietat i portat per la tercera generació de la família”.
