compartir
Hi ha un concepte que defineix bé la firma catalana Luesma Vega: “Som design makers perquè som els que dissenyem i els que fem“, explica Ester Vega. I el que fan són vaixelles, bàsicament de vidre, per a restaurants d’alta gastronomia. S’hi dediquen des de fa 15 anys i han treballat amb xefs com el germans Roca, David Muñoz o Ferran Adrià, que els va introduir en aquest sector: “Vam entrar per la porta gran”, admet la dissenyadora.
S’inspiren molt en la natura, i en el fet “d’anar a dinar a casa dels xefs!”, diu sabent-se afortunada Luesma. “Hi ha molts plats que no faríem si no hi hagués aquest tipus de menjar”. Perquè l’alta cuina els permet imaginar i crear mil i un conceptes, com la vaixella Bambú, que van fer per encàrrec del xef Albert Adrià per al seu (desaparegut) restaurant Pakta, i que costa diferenciar d’una veritable fulla d’aquesta gramínia.
Esquitxos i sorra
Una altra de les seves vaixelles més estimades és la Vitta vintage, en la qual han donat un “aire modern”, diu Luesma, als vidres antics de les portes d’un antic habitatge de la plaça del Rei de Barcelona, i que en veure’ls tothom diu: “Aquests eren a casa l’àvia“. També li tenen un afecte al model Esquitx, que sorgeix de la necessitat de reciclar el seu propi vidre, i que emula la forma que dibuixa una gota de líquid en caure sobre una superfície plana.
Treballen a partir de dibuixos i esbossos, però sobre tot el que fan és “dissenyar el procés, com fer la peça”. Tot comença amb la planxa de vidre que es talla a mà (i que pot anar polit en fred), i després es posa al forn. I com que el vidre és brillant, una part important de les vaixelles les sorregen (un acabat que produeix el mateix efecte que fa la sorra i el moviment de l’aigua: les va erosionant) i les deixa amb un aspecte “setinat molt suau”, descriu Ester Luesma.
Objectes poètics
Tot aquest procés es fa a petita escala, de principi a fi, al taller de Luesma Vega a Molins de Rei, ubicat en una gran nau on col·laboren amb diferents artesans. El plat, o més ben dit “el suport” on et porten el menjar, “és molt important per a l’alta gastronomia”, explica la dissenyadora, és com “el marc” d’un quadre que ajuda al discurs del xef. I afegeix que la vaixella és un objecte que es manipula cada dia “i poder cuidar-lo té un interès cultural i emocional“. Treballen pensant a transcendir la planxa de vidre i convertir-la en un objecte poètic.
