compartir
Tothom qui entra a Los Caracoles (Escudellers, 14) ho fa per la cuina. I automàticament fa un salt enrere de prop de dos segles, el temps des que Agustí Bofarull va engegar el negoci familiar el 1835. Primer va ser una botiga d’ultramarins, però el 1915, en homenatge a les tapes de caragols que servien acompanyant els gots de vi, va passar a dir-se Los Caracoles. 190 anys després hi ha elements, com la vella cuina de carbó i algunes de les receptes que s’hi preparen, que no han canviat.
Tampoc ha canviat la passió amb què els Bofarull parlen del negoci familiar. Ara són l’Aurora, el Ramon i la seva cosina Cristina, cinquena generació, els que comanden aquest transatlàntic, que diàriament serveix a uns 300 comensals per torn, una xifra impactant i que requereix un equip de cuina que funcioni amb la precisió d’un rellotge suís.
Liderant-la, des de fa un any, hi ha l’Àlex Rodríguez: “Em van contractar per estandarditzar, perquè tot el que es cuini surti amb la mateixa qualitat. Perquè tenim molts clients que repeteixen i recorden el que van menjar i ho volen igual”, ens explica mentre té al foc de carbó grans cassoles amb cargols i el fons de la bullabessa. Són dues de les receptes que des del 1925 estan a la carta “i la gent les demana. No poden marxar”. Tampoc ho poden fer els pollastres a l’ast, un altre dels elements icònics del restaurant.
Qualsevol que passegi pel carrer d’Escudellers veurà a la façana de Los Caracoles com els pollastres es van rostint amb la llenya d’alzina, que els atorga un sabor inconfusible. I si aquesta és una imatge hipnòtica, no ho són menys les parets de l’interior del local, repletes de fotografies de les personalitats que hi han fet parada i fonda.
El Ramon i l’Antonio Bofarull, “l’equip perfecte”
Moltes de les fotografies són de l’època de més esplendor del restaurant: “El meu avi Ramon i el seu germà Antonio li van donar molta empenta. Feien l’equip perfecte. A un li agradava estar a la cuina i l’altre era un gran relacions públiques”. Aquest últim, explica l’Aurora, va produir pel·lícules de cinema, va fer anuncis i coneixia els millors pintors de l’època.
“Rusiñol, Utrillo, Miró i Dalí li feien dibuixos a les estovalles de paper sense saber el valor que després tindrien les seves obres!”. Les taules, molt a prop les unes de les altres, també van veure néixer grans històries d’amor: “Moltes parelles s’han format a Los Caracoles i després hi tornen per celebrar els aniversaris i recordar com es van conèixer”.
Amb totes aquestes històries, no és estrany que la celebració que van fer dels 190 anys fos una festa multitudinària. Amics, família i clients que no es van voler perdre l’homenatge al segon restaurant més antic de Barcelona, només superat per Can Culleretes, en una festa en què no va faltar el pastís, elaborat per la pastisseria Escribà.
La sisena generació ja escalfa a la banda per sortir a jugar: “L’avi i els pares vivien aquí, nosaltres ja intentem organitzar-nos millor i veurem què fan els nostres fills”, exclama l’Aurora, abans de seure a cantar comandes amb un micròfon que ajuda a sentir-la enmig del soroll de cassoles i clients.
