Encara amb la ressaca de Sant Jordi, no podem deixar de pensar en llibres i en les novetats que van omplir les parades de la superilla literària. Novel·la negra, romàntica, ciència-ficció… i també de gastronomia, un gènere que cada cop suma més títols i més adeptes.
Aquest auge també es nota en el món audiovisual. Cada vegada hi ha més films en què la cuina és l’element central de la història, que moltes vegades tenen l’origen en les pàgines d’un llibre. Receptes, aliments, olles i cassoles configuren els decorats d’aquestes sèries i pel·lícules. L’expert en pantalles Guillem F. Marí, de la revista en línia Serielizados, fa cinc propostes al B de gust que uneixen llibres, cuina i cinema.
Como agua para chocolate (2024)
Comencem amb un referent absolut del realisme màgic culinari, Como agua para chocolate. La pel·lícula, dirigida per Alfonso Arau el 1992, és tot un referent, però la novel·la original, de Laura Esquivel, gaudeix d’una segona vida a HBO Max, amb una sèrie que recentment ha estrenat la segona temporada.
Como agua para chocolate ens ensenya que la cuina és el llenguatge de l’ànima. La protagonista, la Tita, transmet les seves emocions directament als plats: des de la tristesa que fa plorar tots els convidats d’un casament fins a la passió d’unes guatlles amb pètals de rosa. És la metàfora perfecta de com la literatura i la gastronomia poden moure el món.
Julie & Julia (2009)
Aquesta és la història de com un llibre de receptes pot salvar-te la vida. D’una banda, gràcies a la llegendària Julia Child, interpretada per Meryl Streep, que escriu el seu famós manual de cuina francesa a París; de l’altra, una jove bloguera a Nova York, a qui dona vida Amy Adams, que es proposa el repte de cuinar totes les seves receptes en un any de transició vital.
Basada en el llibre homònim de Julie Powell (sobre la seva experiència real amb el llibre de Julia Child), aquesta adaptació és una oda a la constància, als llibres que s’embruten de farina i greix a la cuina i a com la paraula escrita segueix sent un pilar de la transmissió gastronòmica que ens connecta a través de les generacions, ja sigui en forma de llibre, de blog, o de post.
Un viatge de deu metres (2014)
Basada en la novel·la de Richard C. Morai, Un viatge de deu metres, la pel·lícula ens transporta a un escenari en què el xoc cultural esdevé el més deliciós i inesperat dels encontres gastronòmics.
La trama se centra en la família Kadam, que, després de fugir de l’Índia, s’instal·la en un petit poble de la regió del Jura, a França, amb el somni d’obrir un restaurant indi just davant d’un autèntic temple de la cuina francesa. Le Saule Pleureur és un establiment amb una preuada estrella Michelin regentat per la formidable i exigent madame Mallory, interpretada per Helen Mirren.
Aquest conflicte d’interessos culinaris i estils de vida és el cor de la història. És la trobada entre la cuina especiada, vibrant i sense complexos de l’Índia, que apel·la als sentits més primaris, i l’alta cuina francesa, basada en la tradició, la precisió i la sofisticació.
Samurai gourmet (2017)
Samurai gourmet, a Netflix, és una sèrie que va més enllà de la simple gastronomia. Basada en el popular manga de Masayuki Kusumi, aquesta sèrie japonesa ens introdueix en la nova vida d’en Takeshi Kasumi, un home acabat de jubilar que es troba, de sobte, amb una quantitat ingent de temps lliure.
L’eix central de la sèrie és el descobriment del plaer senzill i profund de menjar sol, un acte que, per a ell, es converteix en una autèntica aventura. Cada episodi és una petita meditació sobre un plat o una beguda diferent, des d’un bol de ramen perfecte fins a un yakitori a la barra d’un local tradicional.
El punt literari i fantàstic, que eleva la sèrie per sobre d’un simple programa de menjar, el posa el seu carismàtic alter ego: un samurai errant de l’època Edo. Aquest guerrer imaginari s’apareix a Takeshi just en els moments de dubte o timidesa, com ara quan no s’atreveix a demanar una cervesa freda al migdia o un plat considerat “massa atrevit” per a un home de la seva edat i condició.
L’homenatge local: Pepe Carvalho (Manuel Vázquez Montalbán)
Tanquem la llista amb el detectiu Pepe Carvalho, de Vázquez Montalbán, perquè Carvalho no només resolia casos sinó que utilitzava la cuina com a refugi i filosofia de vida. Gràcies també a les bones arts del seu fidel Biscúter i el coneixement culinari de Montalbán.
L’enyorat escriptor va escriure les millors pàgines sobre la gastronomia de la nostra ciutat; llegir les seves novel·les és fer una ruta per la Boqueria i els millors restaurants de l’època. És el nostre lligam entre la millor literatura negra i el millor producte de proximitat.
A més, és un personatge que ha tingut moltes encarnacions a la pantalla, tant en format cinema com en sèrie: Carlos Ballesteros a Tatuaje, Patxi Andión a Asesinato en el comité central, Eusebio Poncela a la sèrie Pepe Carvalho del 1986, Juan Luis Galiardo a Los mares del sur, Constantino Romero a Olímpicament mort a i Juanjo Puigcorbé a la sèrie Pepe Carvalho de finals dels 90 i inicis dels 2000.
