Que Rosa Gil tenia un talent innat per conquistar els clients va quedar palès quan va entrar aquest dimecres al migdia al menjador principal de Casa Leopoldo. L’antiga propietària del mític restaurant del Raval va rebre un sentit homenatge d’amics i clients coincidint amb el primer aniversari de la reobertura de l’establiment, ara propietat del grup Banco de Boquerones.
Posant-se les mans al cap no es podia creure la quantitat de gent que va voler participar en la celebració: “Em van dir que farien un homenatge i record a la història de Casa Leopoldo i que seríem unes 22 persones, i mira! El meu ego surt avui per tots els porus de la pell”, explicava visiblement colpida pels aplaudiments i crits dels convidats. “Sembles la núvia d’un casament!”, li va dir una de les persones que va voler abraçar-la després de molt temps sense veure-la.
“Si Sorrentino fos barceloní hi hauria una pel·lícula rodada a Casa Leopoldo”
A la festa hi havia moltes cares conegudes. Vells clients als quals la Rosa sempre va fer sentir com a casa: “Ella sempre rebia, sempre presentava la gent, cosa que ara s’ha perdut. Seia amb els clients, però no només de Barcelona! També tenia molts amics a Madrid”, relatava el dissenyador i artista Xavier Olivé. Va ser ell qui va introduir a la màgia de Casa Leopoldo la xef i amiga Carme Ruscalleda: “El Xavier sempre venia a dinar aquí abans d’anar a les curses de braus de la Monumental. Sobretot per anar a veure José Tomás. I em va dir que havia de conèixer Casa Leopoldo”. Un restaurant que, segons Ruscalleda, “suma caràcter gastronòmic a la ciutat”.
De l’encant del vell restaurant del carrer de Sant Rafael també en parla el president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), Carles Vilarrubí: “Si en Paolo Sorrentino fos barceloní segur que més d’un àpat de les seves pel·lícules passaria a Casa Leopoldo”. Un restaurant que durant molts anys va ser punt de trobada de la cultura i el pensament barceloní. Qui hi va passar hores i hores gaudint de guisats com la cua de bou, les mandonguilles amb sípia o el peix a la planxa va ser l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán.
Daniel Vázquez Sallés: “Casa Leopoldo forma part de la meva memòria sentimental, culinària i vital”
El seu fill Daniel Vázquez Sallés també va voler abraçar la Rosa Gil: “Casa Leopoldo és un local que forma part de la meva memòria sentimental, culinària i vital. Locals com aquest són molt necessaris per dotar d’identitat la ciutat”. Al costat de Vázquez Sallés i Ruscalleda, a la taula també hi havia l’escriptor Eduardo Mendoza.
Amb tots, ells Rosa Gil va rememorar un munt d’anècdotes acumulades durant 70 anys al restaurant. “A mi no m’agradava estar a la cuina i el meu avi Leopoldo sempre volia que totes les dones hi fóssim. Jo m’escapava i m’amagava a la botiga de llegums dels meus tiets, fins que un dia em va dir que em deixava estar a la sala. És on he fet el millor paper i tots els amics”.
Des de fa un any Casa Leopoldo ha iniciat una nova etapa sota la batuta del grup de restauració Banco de Boquerones, que n’ha volgut mantenir l’essència. “Celebrem que la ciutat mantingui Casa Leopoldo”, va dir l’alcalde Jaume Collboni. “Vull agrair als nous propietaris que s’hagin arriscat a recuperar el restaurant perquè és el tipus de coses que volem que passin sobretot a Ciutat Vella. Reconquerir espais que sempre van ser dels barcelonins i on es menja bé”. Torrades amb samfaina i seitons, croquetes de ceps i cua de bou, mandonguilles i arròs van ser el menú per celebrar que Casa Leopoldo i el llegat de Rosa Gil continua viu.
