Al Forn Ideal, a Gràcia (Ramón y Cajal, 120), no paren d’entrar-hi veïns a buscar el seu arlequí. És com es coneix el pa que el pare d’Elm Vendrell va començar a amassar ja fa tres dècades. És una mena de pa de pagès amb rombes que aviat desapareixerà. El 20 de maig el forn abaixarà la persiana definitivament per jubilació de la propietària, Xantal Pallach. El fill, l’Elm, ha decidit no continuar amb el negoci per dedicar més temps a la família.
El tancament deixa òrfena la clientela del barri, que aquests dies aplega arlequins per passar millor la pèrdua. “Jo sempre m’emporto un arlequí de mig tallat i últimament n’estic comprant més. Avui, tres, perquè quan tanqui almenys en tingui alguns de congelats“, explica Manel Valls.
Per a Maria Miracle és el pa de cada dia a casa: “L’arlequí és el millor pa de pagès que conec a Barcelona, no n’he trobat cap de millor”. Diu que ara haurà de buscar un altre forn: “No és fàcil trobar una alternativa com aquesta“.
“Venim cada dia i estem passant un dol”
Aquests dies al forn tot són comiats i sensacions de perdre un clàssic del barri. Darrere el taulell també viuen aquests dies amb el cor encongit, perquè “la clientela ja era família“. Per alguns veïns, com Mercè Expósito, la notícia els ha caigut com una galleda d’aigua freda: “A casa estem molt tristos, venim cada dia a comprar el pa i estem passant un dol. El pa és molt bo i és una botiga de barri”.
“Tanquen i ara, què? On vaig a buscar pa?”
Elm Vendrell explica que l’obrador és del 1920 aproximadament i quan la seva família va agafar el negoci el 1995 la condició va ser mantenir-lo. La mare, el pare i la tieta van tirar endavant l’obrador artesanal. L’Elm s’hi va afegir per amassar, però explica que fa temps que tenien la data marcada per la jubilació de la mare per posar punt final al negoci.
Vendrell es mostra convençut que en aquest local, que està en règim de lloguer, no hi haurà un altre forn. Entre els veïns ja s’especula si podria instal·lar-s’hi una botiga d’empanades argentines.
“Haurem de fer alguna cosa, algun correfoc, potser”, diu amb ironia Alfred Campo. “O una manifestació“, afegeix la seva dona, Teresa Porta. Aquesta parella ja venien a comprar el pa abans que la família Vendrell agafés el negoci. I ara la pregunta que els sobrevola és: “Tanquen i ara, què? On vaig a buscar pa?“.
La clientela explica que són fidels per la qualitat del pa. “La trobaré a faltar moltíssim, amb ells em faria tastadora de pans, tots són bons, boníssims… insuperables”, diu Ester Rovira, que recorda quan hi anava amb els nens petits i sempre els donaven un bastonet de pa.
El comiat del forn se suma al degoteig que hi ha hagut al barri en els últims mesos, com la Ferreteria Camps, a Gran de Gràcia, i el Forn Santa Clara, a la travessera de Gràcia.
Una altra Ideal amb data de tancament
També a punt de tancar si no hi ha un gir d’última hora és una altra Ideal, també centenària, la Pastisseria Ideal (Gran de Gràcia, 207). Aquest local de dolços del 1919 tancarà per manca de relleu el 31 de maig. Els germans Miquel Àngel i Lluís Álvarez tenen l’esperança que el negoci continuï i estan parlant amb alguns interessats, però encara no hi ha res tancat. Al barri ja es comencen a enyorar els seus tradicionals i populars xuixos de crema.
Aquest forn el va obrir el meu besavi al voltant de 1920 i ell li va posar el nom de Forn Ideal. M'acabo d'enterar de la notícia. Recordo com el meu avi m'explicava l'ofici de forner del seu pare. 😢 Una llàstima que es perdin aquests establiments que van fer de Barcelona el que va ser...