compartir
La ficció no només presenta personatges, històries i mons imaginaris, sinó que també crea plats, receptes i altres invents culinaris. Una cuina que mai podrem tastar, però que en moltes ocasions es converteix en un protagonista més del cel·luloide. Són aliments i begudes fantasioses que només existeixen al cosmos de les pel·lícules fantàstiques i de ciència ficció.
El programa B de gust, en col·laboració amb la revista en línia Serielizados, fa un recorregut per aquesta gastronomia impossible que juga amb colors i sabors de tota mena. Guillem F. Marí obre el receptari de la saga de La guerra de les galàxies, Futurama, El senyor dels anells, Harry Potter i Star Trek. Agafem la nau, el tren, guardem l’anell i descobrim la cuina dels universos que crea el cinema.
La llet blava i verda de Luke Skywalker
El viatge comença a Tatoonie, l’any 1977, quan Luke Skywalker beu llet blava per esmorzar a la mítica i primera pel·lícula estrenada de la saga de ‘Star wars’, La guerra de les galàxies. Aquesta no serà la primera vegada que el jedi beu una llet d’un color impossible. Més tard, a L’últim jedi (2017), ho torna a fer, en aquesta ocasió beu llet de color verd. Skywalker fins i tot beu directament dels mugrons d’unes criatures anomenades thala-sirens.
A la galàxia de George Lucas la llet, tot i que és similar a la nostra, li canvien el color per fer-la “més extraterrestre”. Tot i que desconeixem el sabor, gràcies al comerç i el màrqueting es pot arribar a tastar a la vida real als parcs temàtics de Disney.
Els Poplers i l’Slurm, el festí de Futurama
De la immensitat de l’univers, anem a la cuina del futur. Futurama, la sèrie d’animació de Matt Groening ambientada al segle XXXI, planteja un futur llunyà amb moltes similituds amb la nostra actualitat. Entre els aliments ficticis dos s’enduen el protagonisme: els Poplers i la beguda Slurm.
Els Poplers són una espècie de boles de pollastre arrebossades amb mostassa i mel que en realitat són les cries d’una raça alienígena, del planeta Omicron, que vol envair la Terra en adonar-se que aquí es mengen les seves cries arrebossades. Més escatològica és l’Slurm, una beguda refrescant a base de la mucositat que s’extreu de l’anus del cuc reina del planeta Wormulon.
El pa èlfic que sacia amb una mossegada
I anem a un món imaginari. Qui no voldria un pa màgic èlfic com el que va crear JRR Tolkien? El Lembas és un pa que elaboren els elfs (el nom en èlfic vol dir literalment “pa de viatge”) i que amb només una mossegada ja pot saciar un adult durant tot el dia. Un aliment molt útil per caminar per la Terra Mitjana en els trajectes interminables dels habitants del cosmo de Tolkien.
Un caramel de vòmit, els dolços més esbojarrats dels mags
Un altre univers fantàstic és el que envolta l’escola de màgia Hogwarts. A les pel·lícules de Harry Potter les begudes, el menjar i les llaminadures no s’acaben. La més terrenal de totes és potser la cervesa de mantega, inspirada en el butterscotch.
A més, també hi ha tot un món de dolços com els caramels de tots els sabors de Bertie Botts. Aquesta capsa de llaminadures conté tota mena de gustos aleatoris (des de xocolata a tripa, espinacs i, inclús, vòmit) i també hi ha les granotes de xocolata que s’acompanyen de cromos de grans mags, unes cartes que recorden les sorpreses dels clàssics Bollycao.
El Gagh, la delícia klingoniana
De la fantasia de JK Rowling a l’univers clàssic de ciència-ficció que des dels anys 60 triomfa a la televisió i al cinema, Star Trek. Al futur llunyà que va imaginar Gene Roddenberry no cal cuinar gaire, ja que la tecnologia permet recrear qualsevol àpat, aliment o substància amb un aparell que s’anomena sintetitzador d’aliments. La versió més moderna (del segle XXIV, concretament) és el replicador d’aliments.
Dues màquines que aconsegueixen crear matèria del no res i elaborar qualsevol plat o beguda. Tot i aquestes facilitats per menjar, alguns personatges nostàlgics del segle XXI cuinen. És el cas del capità Pike, de la sèrie actual Star Trek: Discovery. Pike prepara els entrecots amb una paella d’acer inoxidable a la seva cambra de l’Enterprise.
Però si hi ha un menjar estrany a Star Trek és el Gagh, la delícia klingoniana consistent en un plat de cucs vius té a les pel·lícules de la saga fins a 51 versions diferents: alguns estofats, d’altres amb una sopa de sang o, fins i tot, amb peus…
I si a Star wars beuen llet blava, a Star Trek és cervesa blava, la cervesa romulana, una beguda fermentada que embriaga tant que la Federació Galàctica va prohibir-la per evitar tenir tripulants amb una ressaca infinita.
